El judici de la hipocresia: 3 membres d’Arran Lleida a judici per arrencar plaques de noms de carrers franquistes

Â

Data del judici: 28 de març

Â

Després de tres mesos, les tres membres d’Arran Lleida encausades per arrencar les plaques dels carrers amb noms franquistes ja tenen data de judici: el 28 de març a les 10h als Jutjats de Lleida (Carrer del Canyeret).

Â

Â

Aquest proper dimarts 28 de març, les tres encausades anirem amb el cap ben alt, per dir que no solament ho vam fer, sinó que ho tornaríem a fer. Quaranta-dos anys després de la mort del dictador cap tribunal té legitimitat per jutjar res ni ningú que lluita per la justícia, la memòria i la dignitat de totes les víctimes del feixisme.

Â

Davant d’un Ajuntament que sistemàticament ha fallat a la memòria històrica negant-se a retirar els noms de carrers franquistes, de les plaques dels habitatges del règim i altra simbologia estem obligades a exercir la unilateralitat, desobeir i ser nosaltres mateixes qui forcem un canvi en el nomenclàtor dels carrers de la nostra ciutat. Arrencar plaques de carrers amb noms franquistes no pot ser un delicte, és una acció política legítima en contra d’un règim que mai no ha mort i encara perdura ara.

Â

L’Ajuntament de Lleida, encapçalat per Àngel Ros (PSC) i governat d’encobert amb Ciutadans i el PP, ha volgut rentar-se la cara i ha fet tot el possible per evitar qualsevol tipus de polèmica, conduint als tribunals un cas que s’havia de resoldre per via administrativa, entregant tota la informació a la fiscalia perquè aquesta actués d’ofici contra aquests membres de l’Esquerra Independentista evitant, així, haver-se de personar com acusació particular.

Â

A més, l’equip de govern de La Paeria ha intentat silenciar totalment el cas: en el mateix moment que Àngel Ros legitimava que els veïns agafessin una escala i un tornavís per arrencar les plaques de l’habitatge del règim franquista enviava a judici a tres joves que havien arrencat les plaques dels carrers amb noms de responsables de la dictadura. En aquest sentit, el PSC Lleida gairebé tres mesos després, encara no han contestat la sol·licitud de la Crida per Lleida i Arran Lleida de fer una reunió per exigir explicacions a la regidora de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres.

Â

Tanmateix, la retirada de tota simbologia que honori el franquisme no és només una reivindicació nostra sinó que a més també ha estat aprovada pel seu partit al Parlament de Catalunya amb la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament. Una llei feta per les seves institucions i que ara es neguen a complir.

Â

Des d’Arran Lleida entenem que les sancions que puguin arribar a rebre aquests independentistes tenen la intenció política de fer retrocedir i impedir la lluita per uns carrers lliures, insubmisos i rebels. Defensem l’exercici de la desobediència a l’Estat Espanyol i els seus símbols com una de les eines que ens ha de permetre superar i subvertir el règim del 78 en el nostre camí cap a la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Els carrers han de ser un reflex de la societat que volem construir i els noms dels carrers no poden honorar responsables directes d’un règim feixista.

Â

Arran Lleida

Amb el suport d’Alerta Solidària

Manifest de l’Esquerra Independentista pel Dia de les Dones Treballadores

Contra el patriarcat i el capital: Juntes trenquem el silenci!

Exigeixen que callem quan veiem que, dia rere dia, les nostres condicions de vida són més i més precàries. I som nosaltres les que sostenim, amb la nostra feina no reconeguda, un sistema que no para de recordar-nos que nosaltres i la nostra feina valem menys. Pretenen que aguantem els governs que apliquen retallades i privatitzacions que acaben recaient sobre les dones, que ens precaritza i empobreix, més encara.

Sabem que l’any 2016 van ser assassinades 36 dones en mans d’homes als Països Catalans, i amb tota la tristesa i impotència del món sabem que no seran les últimes. Perquè per molt que des dels estaments polítics, judicials, o dels mitjans de comunicació s’omplin la boca de paraules de rebuig i desconcert davant de la cruesa dels feminicidis, això no serveix de res. Necessitem que les nostres vides esdevinguin una prioritat política. No s’acabarem amb l’assassinat sistemàtic de dones fins que no s’abordin les profundes desigualtats existents entre homes i dones.

Veient tota aquesta violència i discriminació, copsant com aquest sistema ens situa en una posició totalment desigual, nosaltres no podem i no volem estar callades, tranquil·les i obedients. Exercim l’autodefensa feminista a partir de l’autoorganització per fer-hi front cada vegada que el patriarcat ens colpeja en forma d’agressió estructural, física, sexual, verbal o simbòlica.

Utilitzen la imposició del silenci i la invisibilització com a mecanismes de control i poder. Però això s’ha d’acabar. Les dones prendrem els carrers, les places i tots aquells espais que ens semblin per reclamar allò que ens pertoca, volem la meitat de tot. Al cap i a la fi, i parafrasejant la companya Angela Davis: La lluita feminista és la idea radical que les dones som persones.

Com cada 8 de març, i com cada dia de l’any, cridem que juntes farem que s’escolti la nostra veu i la de les dones que el patriarcat ha silenciat, les veus ofegades que nosaltres no permetrem que caiguin en l’oblit perquè no posarem el comptador a zero. Seguirem legitimant tota resposta de lluita de cada dona que s’alci per defensar els seus drets tant a la feina, com a casa, o al carrer.

Davant d’aquesta ofensiva, estenem la sororitat entre nosaltres. Perquè sabem que juntes som més contundents a l’hora de combatre un sistema que ens explota, anul·la, i jutja. Perquè, colze a colze amb les lluitadores d’Esfosa, la PAICAM o les Kelly’s, aconseguim autoorganitzar-nos des de la solidaritat i la desobediència, per plantar cara als atacs i agressions constants que el patriarcat ens projecta, per exemple, en forma de doble explotació. I és des d’aquí, des del que es cou a la base de les lluites, on flamen les espurnes que el feminisme encén cada vegada que les dones alcem la veu als carrers, a les cases, a les institucions i als llocs de treball. Perquè tenim una història de resistència que, malgrat els reiterats intents d’invisibilitzar-la, ens empeny a arrelar-nos en les lluites que les companyes van emprendre per bramar que, enguany, juntes seguim sent més fortes!

Sabem que el patriarcat i el capitalisme confereixen una aliança fulminant, especialment per les dones. Que cada dia, i especialment el 8 de març, no oblidem que lluitar contra la violència masclista també és confrontar les polítiques migratòries, racistes i classistes que retenen les nostres companyes a les fronteres. Que és lluitar en contra l’Europa fortalesa que defensa unes fronteres patriarcals on les dones pateixen múltiples opressions i violència mentre són invisibilitzades. Lluitar contra la violència masclista també és combatre la LGTBIfòbia. Combatre a qui vol reprimir-nos, patologitzar-nos i assimilar-nos, combatre els qui mercantilitzen la nostra sexualitat.

Així que, amb consciència i valor, prenem la lluita pel socialisme i la independència dels Països Catalans on no hi tingui cabuda el sistema patriarcal. Perquè sense el feminisme, ni ens conformem, ni és possible una societat lliure d’opressions. I sabeu que juntes farem córrer la veu: “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Juntes desmantellarem aquest sistema que no busca el benestar de les persones, sinó el seu màxim rendiment, perquè tenim dret a una vida digna que valgui la pena ser viscuda.

*** Alerta Solidària, Arran, COS, CUP, Endavant, SEPC

Països Catalans, 8 de març de 2017

 


La solidaritat a judici #CoccinelleNoCallarem,

El proper 24 de gener de 2017 el Jutjat d’Instrucció núm. 21 de Barcelona jutjarà a l’Oriol Pintos, afiliat del nostre sindicat, per dos suposats delictes lleus de danys i amenaces. El seu delicte, mostrar públicament per les xarxes socials la seva solidaritat amb una companya del sindicat represaliada per la seva empresa per la seva activitat reivindicativa i per haver-se afiliat a la COS.

Els fets es remunten a finals de l’any 2015, quan una treballadora que prestava els seus serveis en el sector del treball domèstic es va acostar a la COS per organitzar-se sindicalment i plantejar un seguit de reclamacions laborals. La resposta de l’agència de col·locació Coccinelle va ésser ràpida i contundent, amb un acomiadament. El missatge molt clar, defensar els més elementals drets laborals i sindicals no té cabuda a Coccinelle.

Arrel de l’acomiadament, la COS vàrem iniciar una campanya de denúncia pública del cas, amb l’objectiu d’aconseguir la readmissió de la nostra companya. Ens remetem a aquest comunicat i a aquesta comunicat publicats al web de la COS per donar més detalls sobre aquell cas.

Una de tantes i tantes persones solidàries amb la nostra companya del sindicat va ésser el nostre company Oriol, que va mostrar públicament la seva solidaritat amb la companya represaliada, fent córrer per les xarxes socials unes fotografies d’unes pintades publicades a twitter des de molts altres perfils en les que es denunciava el cas repressiu i s’exigia la readmissió de la Tamy sota l’etiqueta #TamyReadmissió. Ara, aquella mostra pública de solidaritat, res més lluny de la realitat, serà jutjada el proper 24 de gener com si fos un delicte.

No podem -ni volem- evitar, tampoc, denunciar la repressió a la que s’està sotmetent a la dissidència política i a membres de l’Esquerra Independentista per part del cos de policia dels mossos d’esquadra. En el cas del nostre company, que té un domicili vàlid per notificacions a Barcelona, els mossos d’esquadra li van notificar personalment l’existència d’aquest procediment penal a l’allotjament de la localitat de Vallbona de les Monges on passava aquell cap de setmana amb la seva companya.

Finalment, des de la COS manifestem que aquesta nova agressió de Coccinelle a companys del nostre sindicat no quedarà impune, i ens reservem totes les opcions legals i sindicals per denunciar aquest nou cas repressiu i exigir a Coccinelle que assumeixi les responsabilitats que li pertoquen. Tampoc aconseguiran que, en col·laboració amb altres agents polítics i sindicals la COS continuï denunciant la precarietat laboral existent en el sector de treball domèstic. Si amb la repressió ens volien callades, amb la solidaritat ens tindran organitzades.

La solidaritat no és un delicte.

Coordinadora Obrera Sindical (COS) Barcelonès.

Alerta Solidària

 

coccinelle

Arxivada la causa contra l’alcaldessa de Berga per l’estelada

El jutjat de Berga no considera l’estelada com a símbol de propaganda electoral.

 

Avui hem rebut la interlocutòria del Jutjat d’Instrucció número 1 de la ciutat de Berga on es dicta l’arxiu de la doble causa seguida contra l’alcaldessa, Montserrat Venturós. Un procés que per dues vegades atribuïa un delicte electoral a la militant de la CUP per no haver obeït l’ordre de la Junta que l’exhortava a retirar l’estelada de la façana del consistori.

 

Si bé la llei electoral és molt clara en el seu redactat, com ens té acostumat el cos judicial espanyol, és en la interpretació de la lletra escrita on rauen les sorpreses. Sovint contràries als interessos independentistes. Sempre favorables als interessos dels privilegiats del sistema. I és en aquesta lògica on cal entendre que si el jutge de Berga ha decidit descartar l’estelada com a símbol de propaganda electoral haurà estat pel ressò de la campanya solidària, per la fermesa de l’alcaldessa, i pels possibles efectes socials i polítics que pot comportar entendre el contrari

 

És una victòria popular de totes totes. I guanyada amb la màxima coherència de qui, des del mandat del seu poble, ha dut a terme la desobediència a l’estat i les seves imposicions. No hem anat als jutjats a discutir el que per a nosaltres no s’ha de justificar ni per res que haguem de demanar permís ni perdó.

 

L’estelada penja a l’ajuntament fins al dia de la independència. Així serà per mandat popular. I és que és precisament així, amb dignitat, fermesa, coherència i desobediència, que fem entre totes, dia a dia, la independència.

 

Felicitem la ciutat de Berga pel camí triat.

Triant desobediència ja ho tenim guanyat!

 

Alerta Solidària

Berga, 1 de març de 2017

 

Comunicat en suport a Valtònyc

 

Aquest passat 22 de febrer sortí la sentència de l’Audiència Nacional en la que es condemna a presó al raper mallorquí Valtonyc. El veí de Sineu, fou denunciat l’agost de 2012 per Jorge Campos, el president del Círculo Balear, un col·lectiu de caire espanyolista i feixista que es dedica a atacar qualsevol moviment d’esquerres i independentista a Mallorca, tot promovent el secessionisme lingüístic, i que ja anteriorment, denuncià a militants de l’Esquerra Independentista de Mallorca, com és el cas dels 9 de Palma, jutjades el 29 de juliol del 2011.

 

Valtònyc ha estat condemnat a dos anys de presó per al delicte d’apologia al terrorisme i dels seus autors, un any de presó per un delicte de calumnies i injúries a la Corona, i sis mesos de presó per delicte d’amenaces no condicionals, a més de 3000 euros d’indemnització i d’assumir els costos del judici. Tot això, per cantar una cançó.

 

Els magistrats que dicten sentència afirmen que el dret a la llibertat d’expressió està limitat quan entra en conflicte amb altres interessos constitucionals.

 

Una vegada més, la justícia espanyola condemna a les qui lluiten per abolir les discriminacions, en aquest cas, utilitzant la música com a forma de protesta i per lluitar pels drets socials. L’estat capitalista espanyol criminalitza la llibertat d’expressió, aquesta vegada a la cançó com a eina de lluita. Mentrestant, aquests mateixos dies, veim com els lladres i corruptes que ens governen segueixen impunes davant la llei.

 

Tot i així, Valtonyc no es rendeix, i ha assegurat que cap sentència el farà callar. A més, es presentarà recurs al Tribunal Suprem.

 

Des d’Alerta Solidària, volem mostrar tot el nostre suport cap al cantant condemnat, denunciant la greu situació en la que ens trobam quan la justícia espanyola criminalitza als músics per les seves lletres mentre absol polítics i borbons.

 

Feim una crida a la mobilització al carrer i a l’organització en el Grup de Suport que s’ha creat en sortir la sentència i que tot just inicia un seguit de mostres de suport.

Cap presó silenciarà les nostres cançons!

 

LLIBERTAT VALTÃ’NYC!!

 

24 de Febrer de 2017, Palma. Països Catalans

 

Alerta Solidària   –   Arran   –   COS   –   CUP   –   Endavant   –    SEPC

 


Arxivada la causa oberta per mostrar fotos de presos i preses

 

Aquesta setmana hem sabut que finalment la causa oberta contra un militant de l’Esquerra Independentista per portar fotos de preses polítiques catalanes ha estat arxivat.

 

 

El cas es remunta al passat 11 de novembre, quan un militant d’Endavant de l’assemblea de l’Horta fou citat a declarar per l’Audiència Nacional espanyola (Jutjat central núm. 3 d’instrucció de Madrid) en qualitat d’investigat per un delicte d’enaltiment del terrorisme, amb motiu de la presència de fotografies de preses polítiques catalanes durant la manifestació del 9 d’octubre de l’any passat.

 

Des del Grup de Suport als Presos i Preses de l’Horta, ens felicitem per aquesta decisió i volem tornar a mostrar tot el nostre suport a aquest militant, tot denunciant les retallades de les llibertats que estem patint en tots els àmbits. Els recents casos dels rapers detinguts, elsm fets d’Altsasu, les condemnes per twits o les denúncies contra la BDS, per citar-ne només alguns, demostren que l’exercici de la llibertat d’expressió és una quimera quan als aparells de l’Estat no els interessa, i la connivència dels mitjans de comunicació, dels poders fàctics i de les institucions públiques deixen en paper mullat la suposada separació de poders.

 

Així mateix, aprofitem l’ocasió per denunciar la constant persecució i setge que pateix l’esquerra independentista, especialment en l’exercici dels seus drets polítics i denunciem també que, com demostra l’arxivament d’aquest cas, les forces policials actuen sovint sense la cobertura legal de les seus pròpies lleis.

 

València, 15 de febrer de 2017

3 membres d’Arran Lleida denunciades per retirar plaques amb noms franquistes

Nota d’Arran Lleida:


Just un dia després de publicar un comunicat on denunciàvem que tres joves d’Arran Lleida podrien ser denunciades per la retirada de plaques franquistes dels carrers, avui, a través dels mitjans de comunicació locals, la Guàrdia Urbana confirmava la denúncia. 

 

Avui la Guàrdia Urbana anunciava que havia obert diligències penals per haver arrencat plaques de dos carrers que porten els noms de personalitats franquistes: Alcalde Recasens i Germans Recasens. Arran d’aquest fet, es fa més evident encara que ni govern del PSC a La Paeria ni tampoc les forces polítiques que dirigeixen d’encobert l’Ajuntament de Lleida (Ciutadans i PP) tenen cap intenció de qüestionar el règim feixista i es mantindran en la seva negativa de fer un acte de justícia històrica i d’homenatge a les persones que lluitaren per la nostra llibertat.

 

Això només s’explica si hi ha ordres polítiques ben clares i directes. Resulta clar que les sancions que puguin arribar a rebre aquests joves tenen la intenció política de fer retrocedir i impedir la lluita per uns carrers lliures, insubmisos i rebels. Ens trobem, doncs, davant d’un cas de repressió política per part d’un l’Ajuntament de Lleida que vol criminalitzar totes aquelles organitzacions que qüestionem i impugnem els seus privilegis i la falsa transició del 78 que ells defensen amb la negativa de retirar els noms dels carrers franquistes.

 

No permetrem que l’estratègia de la por, de l’amenaça de les multes, d’emmarronar-nos individualment amb sancions freni els passos endavant que estem decidides a fer. No tenim por: no estem soles, i sabem que la nostra millor arma és la solidaritat. Al marge de la vostra llei i a cada sanció, respondrem. A cada sanció, ens farem més fortes. Ja estan començant a organitzar noves campanyes.

 

Hem pres la humil decisió de no retrocedir.
Seguirem lluitant, seguirem desobeint!

Presó per ser independentista: Ni parlar-ne !

Quan semblava que el cas del Teti ja havia acabat, Fiscalia demana que compleixi l’any de presó al que va ser condemnat el passat mes de setembre.

El passat juny del 2016 va tenir lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona el judici contra el Teti, on Fiscalia inicialment feia una petició de pena de presó de 4 anys i 9 mesos, i on l’Acusació Particular del Sr. López Noguera, ex regidor del Partit Popular de Berga, sol·licitava 5 anys de presó. Tot això, per uns fets que tingueren lloc a Berga durant el passacarrers de la Patum de l’any 2012.

En aquell passacarrers el Sr. López Noguera va denunciar haver rebut un calbot.La festa no es va aturar ni ell va haver de rebre atenció mèdica.

Més de 4 anys després dels fets es va celebrar el judici, al final del qual ambdues acusacions varen rebaixar les respectives peticions de condemna a un any de presó. A tots ens va tranquil·litzar que no hagués d’ingressar a presó, ja que així sol ser en condemnes inferiors a 2 anys, quan no existeixen antecedents penals anteriors, com és el present cas. Aquest judici en sí ja és un despropòsit donada la irrellevància dels fets.

Ara, després de 8 mesos d’haver-se dictat la Sentència de la vergonya, la Fiscalia, en el seu enèsim intent de buscar caps de turc per posar fre a l’independentisme, sol·licita que el Teti ingressi a presó.

En el seu escrit, Fiscalia, amb una nota manuscrita,digna tant pel contingut com per la forma d’èpoques passades, manifesta que malgrat reunir els requisits legalment establerts per deixar en suspensió la pena, l’acció i sobretot l’entorn social del Teti, fan que hagi d’ingressar a presó per a fer d’escarment.

On diu entorn social, vol dir Berga, municipi governat per la CUP i amb una marcada trajectòria dels moviments socials. Vol dir entorn independentista. Això denota que la preocupació de Fiscalia no és cap altre que l’augment de l’independentisme combatiu i de classe. Vol dir la plasmació de la dignitat d’un poble que se sap lliure, i que no s’aturarà malgrat ens acusin, ens jutgin o ens empresonin.

On diu que ha de complir la pena de presó, vol dir venjança, vol dir càstig exemplar.

Des del Grup de Suport del Teti, i des de les organitzacions sota signants, volem advertir que la petició d’ingrés a presó de Fiscalia no fa altra cosa que evidenciar que l’Estat espanyol, presó de pobles, se sap vençut en la lluita contra la dignitat d’aquest poble. Se sap vençut en la lluita contra l’independentisme. Les últimes cuades del monstre evidencien que està a punt de morir. I per tot això diem, que no ens fan por. El poble treballador català ha pres la humil decisió de no retrocedir.

No deixarem que empresonin el nostre amic i company de militància; no deixarem que ens amenacin, com tampoc restarem de braços creuats esperant que l’empresonin.

Per tot això, us animem a estar atentes a les diferents convocatòries de suport al Teti; us animem a continuar lluitant contra l’espanyolisme, i a construir uns Països Catalans lliures.

No tenim por, no permetrem que empresoneu el Teti!

Berga, 16 de febrer de 2017

Comença el grup de treball sobre aïllament penintenciari al Parlament de Catalunya

Aquest dimarts començarà en el Parlament de Catalunya el grup de treball sobre aïllament penitenciari en el sí de la Comissió de Justícia. Convé destacar que la creació d’aquest grup de treball es va aprovar el mes de setembre de 2016, després que la majora de grups parlamentaris assumissin la proposta realitzada per la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (la qual està composada per 10 entitats catalanes de defensa dels drets humans).

En la compareixença realitzada davant de la Comissió de Justícia el passat 25 de juliol, dos integrants de la Coordinadora varen exposar les conclusions del Informe “Aïllament Penitenciari a Catalunya”. La principal conclusió d’aquest informe (que podeu trobar a http://www.prevenciontortura.org/general/informe-sobre-el-aislamiento-penitenciario-en-catalunya/) fou – “Amb l’ànim de protegir els drets humans és necessari obrir un debat públic i parlamentari profund sobre l’ús de l’aïllament i les seves conseqüències en ple segle XXI des d’una perspectiva de respecte als drets humans. Després de molts anys, ha arribat el moment de qüestionar el seu funcionament, utilitat i, inclús, la necessitat de l’existència d’aquest tipus de departaments. Així mateix es fa urgent limitar de manera immediata el seu ús i els temps d’estada. Tot i que no existeixen competències legislatives a Catalunya, sí que existeix marc d’interpretació per decidir la no aplicació, i en tot cas, la seva limitació”.

Des de la Coordinadora celebrem la creació d’aquest grup de treball, que comptarà amb la participació d’experts internacionals com Juan Méndez (Ex-relator especial de les Nacions Unides per qüestions de tortura i maltractaments) o Mauro Palma (Ex-President del Comitè Europeu per la prevenció i denúncia de la tortura). Així mateix, entre els mesos de gener i maig compareixeran en el grup de treball persones expertes, com el psiquiatra Pau Pérez i la metgessa Olga Casado, ambdós reconeguts experts en l’aplicació del Protocol d’Istambul en context d’aïllament penitenciari; membres de les entitats de defensa dels drets humans, sindicats de funcionaris de presons i la pròpia Direcció General de Serveis Penitenciaris. Un dels elements més importants del grup de treball és que compareixeran persones que en l’actualitat estan privades de llibertat en règim d’aïllament.

Des de la Coordinadora confiem que un debat rigorós i profund pugui conduir a qüestionar i modificar àmpliament un règim de vida per les persones preses, anacrònic i ineficaç, que genera grans danys psicològics a les persones, sobretot quan es mantenen en aquest règim més de 15 dies; temps màxim establert a la normativa internacional. Un dels casos paradigmàtics que va motivar la creació d’aquest grup parlamentari fou el de la Raquel, una interna de Brians I que es va suïcidar després de viure més de 6 mesos i de manera ininterrompuda en una cel·la d’aïllament (http://www.media.cat/anuari/la-mort-de-raquel/).

Coordinadora catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura.


Ni ahir, ni avui, ni el 17G ens faran callar. Prou impunitat policial

Pau Andalus, Bénitez, Quintana, són alguns dels darrers casos en que malgrat haver estat provat que les lesions, o la mort en el cas del Sr. Benítez, van ser causades per policies, no hi van haver-hi condemnes o van haver-hi condemnes vergonyants, que no només no posen fi a la impunitat policial sinó que envien missatges de l’emparament judicial que existeix fins i tot un cop superades les dificultats per provar allò que les Administracions competents amaguen, que és que els seus agents han exercit una violència policial inacceptable i repugnant.

 

paua

 

En la majoria d’aquests casos, alguns dels sindicats convocants de la manifestació prevista pel proper 17 de gener, sota el lema: Per la dignitat policial, el respecte institucional, la garantia jurídica de les nostres funcions i per la nostra seguretat, van emetre comunicats congratulant-se de les absolucions dels agents jutjats, i atacant contra aquelles persones, organitzacions o entitats que havien mostrat suport a les víctimes i que havien denunciat les respectives vulneracions de Drets Humans.

Cap pronunciament de solidaritat amb les víctimes, que no ens equivoquem, no són els agents jutjats. Cap pronunciament ni manifestació per acabar amb la xacra de la violència institucional, dels maltractaments o lesions, o la mort causades a les denunciants. Cap exigència per posar llum sobre aquests casos.

El termòmetre de democràcia d’un estat no només es mesura pel nombre de casos de vulneracions de Drets Humans, sinó també, i sobretot, de com a poders públics es respon als mateixos.

En el cartell de convocatòria de la citada manifestació apareix la fotografia del Josep, regidor de la CUP, però no ens equivoquem, el missatge que envien o que pretenen enviar aquests sindicats no és contra la cup ni contra l’Esquerra Independentista, és un avís clar contra totes aquelles persones que diem de forma clara i contundent que no permetrem cap abús, ni de poder, ni d’autoritat, ni cap mena de vulneració dels nostres Drets Fonamentals.

rdp17g

 

Trobem inadmissible que persones i sindicats propers a l’extrema dreta, quan no militants d’aquesta, que recordem porten pistoles i tenen presumpció de veracitat en l’exercici de les seves funcions, ens amenacin, o ens intentin intimidar amb el que és un acte lamentable que evidencia que el que reclamen és un paraigües d’impunitat major, fins i tot, que el que tenen actualment. A nosaltres no ens fan por, a nosaltres no ens intimiden, però com hem dit el missatge que envien no és per nosaltres si no per totes les persones que cada dia lluiten per una societat més justa i que fomenti i vetlli pel respecte als Drets Humans. I en aquesta interpel·lació entenem que els responsables polítics així com els màxims responsables policials dels cossos policials tenen l’obligació d’actuar. Cal que hi hagi un compromís clar, explícit i sobretot real i efectiu, per acabar amb la impunitat policial, per acabar amb les males pràxis policials, i depurar amb ma de ferro les responsabilitats d’aquells agents que hagin participat activament en la vulneració de Drets Humans, així com la d’aquells que han encobert o dificulten les investigacions contra aquests.

És aquest el repte que tenim com a societat i és aquesta l’exigència que com a Alerta Solidària fem cap a l’Ada Colau, Recasens, Jordi Jané i en Trapero respectivament com a responsables directes de la gestió política de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra. El temps de promocionar aquells agents que han estat implicats (de la forma que sigui) en casos de vulneració de Drets Humans, com va passar amb el documental de Ciutat Morta amb el Sr. Evelio Vàzquez, promocionat per part de Barcelona En Comú, i la inactivitat del Departament d’Interior en el cas Quintana, Benitez o Pau Andalus, han de ser història, cal un compromís ferm per acabar amb aquesta xacra.