Nova victòria de la Solidaritat: BBVA es retira de la causa contra les 4 activistes de la PAHC Bages

Després d’una setmana de denúncia pública de les gravíssimes acusacions a les que han de fer front 4 companyes de la PAHC del Bages,  entre les quals hi ha organització criminal, avui hem sabut que BBVA ha renunciat a les accions civils i penals contra les 4 activistes.
La motivació de la retirada de l’acusació de  BBVA en el present cas, arriba tard, recordem que el mateix procés va ser impulsat des del primer moment per l’esmentada entitat; 4 anys de procediment; i no ha decidit retirar-se d’acusació fins que s’ha fet pública les peticions surrealistes de pertinença  a organització criminal que es demana als 4 companys de la PAHC Bages.
Malgrat la retirada de l’acusació del BBVA, el procediment no ha acabat, el proper dia 22 de juny, els 4 companys seran jutjats per delicte de danys i per pertinença a organització criminal, al continuar existint el Ministeri Fiscal com a acusació.
La gravíssima imputació per pertinença a grup criminal per part de la Fiscalia pels quatre acusats,  juntament amb el delicte de danys, poden suposar penes de presó i elevades multes, però també un precedent pitjor encara: l’intent de judicialitzar la resposta activista i solidària mitjançant la figura de grup criminal obre un perillós referent en tant que es pretén equiparar a delinqüència la necessària activació social de protesta i autodefensa.
Així doncs, la lluita continua, no defallim, ni defallirem. Exigim l’arxiu immediat de la causa contra els quatre activistes investigats. Ni un abús més, ni bancari, ni policial, ni judicial.
Manresa i Sabadell, a 12 de juny de 2017.

El judici de la hipocresia: 3 membres d’Arran Lleida a judici per arrencar plaques de noms de carrers franquistes

Data del judici: 28 de març

Després de tres mesos, les tres membres d’Arran Lleida encausades per arrencar les plaques dels carrers amb noms franquistes ja tenen data de judici: el 28 de març a les 10h als Jutjats de Lleida (Carrer del Canyeret).

Aquest proper dimarts 28 de març, les tres encausades anirem amb el cap ben alt, per dir que no solament ho vam fer, sinó que ho tornaríem a fer. Quaranta-dos anys després de la mort del dictador cap tribunal té legitimitat per jutjar res ni ningú que lluita per la justícia, la memòria i la dignitat de totes les víctimes del feixisme.

Davant d’un Ajuntament que sistemàticament ha fallat a la memòria històrica negant-se a retirar els noms de carrers franquistes, de les plaques dels habitatges del règim i altra simbologia estem obligades a exercir la unilateralitat, desobeir i ser nosaltres mateixes qui forcem un canvi en el nomenclàtor dels carrers de la nostra ciutat. Arrencar plaques de carrers amb noms franquistes no pot ser un delicte, és una acció política legítima en contra d’un règim que mai no ha mort i encara perdura ara.

L’Ajuntament de Lleida, encapçalat per Àngel Ros (PSC) i governat d’encobert amb Ciutadans i el PP, ha volgut rentar-se la cara i ha fet tot el possible per evitar qualsevol tipus de polèmica, conduint als tribunals un cas que s’havia de resoldre per via administrativa, entregant tota la informació a la fiscalia perquè aquesta actués d’ofici contra aquests membres de l’Esquerra Independentista evitant, així, haver-se de personar com acusació particular.

A més, l’equip de govern de La Paeria ha intentat silenciar totalment el cas: en el mateix moment que Àngel Ros legitimava que els veïns agafessin una escala i un tornavís per arrencar les plaques de l’habitatge del règim franquista enviava a judici a tres joves que havien arrencat les plaques dels carrers amb noms de responsables de la dictadura. En aquest sentit, el PSC Lleida gairebé tres mesos després, encara no han contestat la sol·licitud de la Crida per Lleida i Arran Lleida de fer una reunió per exigir explicacions a la regidora de Seguretat Ciutadana, Sara Mestres.

Tanmateix, la retirada de tota simbologia que honori el franquisme no és només una reivindicació nostra sinó que a més també ha estat aprovada pel seu partit al Parlament de Catalunya amb la llei 52/2007 de Memòria Històrica i la moció 9/XI del Parlament. Una llei feta per les seves institucions i que ara es neguen a complir.

Des d’Arran Lleida entenem que les sancions que puguin arribar a rebre aquests independentistes tenen la intenció política de fer retrocedir i impedir la lluita per uns carrers lliures, insubmisos i rebels. Defensem l’exercici de la desobediència a l’Estat Espanyol i els seus símbols com una de les eines que ens ha de permetre superar i subvertir el règim del 78 en el nostre camí cap a la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Els carrers han de ser un reflex de la societat que volem construir i els noms dels carrers no poden honorar responsables directes d’un règim feixista.

Arran Lleida

Amb el suport d’Alerta Solidària

La solidaritat a judici #CoccinelleNoCallarem,

El proper 24 de gener de 2017 el Jutjat d’Instrucció núm. 21 de Barcelona jutjarà a l’Oriol Pintos, afiliat del nostre sindicat, per dos suposats delictes lleus de danys i amenaces. El seu delicte, mostrar públicament per les xarxes socials la seva solidaritat amb una companya del sindicat represaliada per la seva empresa per la seva activitat reivindicativa i per haver-se afiliat a la COS.

Els fets es remunten a finals de l’any 2015, quan una treballadora que prestava els seus serveis en el sector del treball domèstic es va acostar a la COS per organitzar-se sindicalment i plantejar un seguit de reclamacions laborals. La resposta de l’agència de col·locació Coccinelle va ésser ràpida i contundent, amb un acomiadament. El missatge molt clar, defensar els més elementals drets laborals i sindicals no té cabuda a Coccinelle.

Arrel de l’acomiadament, la COS vàrem iniciar una campanya de denúncia pública del cas, amb l’objectiu d’aconseguir la readmissió de la nostra companya. Ens remetem a aquest comunicat i a aquesta comunicat publicats al web de la COS per donar més detalls sobre aquell cas.

Una de tantes i tantes persones solidàries amb la nostra companya del sindicat va ésser el nostre company Oriol, que va mostrar públicament la seva solidaritat amb la companya represaliada, fent córrer per les xarxes socials unes fotografies d’unes pintades publicades a twitter des de molts altres perfils en les que es denunciava el cas repressiu i s’exigia la readmissió de la Tamy sota l’etiqueta #TamyReadmissió. Ara, aquella mostra pública de solidaritat, res més lluny de la realitat, serà jutjada el proper 24 de gener com si fos un delicte.

No podem -ni volem- evitar, tampoc, denunciar la repressió a la que s’està sotmetent a la dissidència política i a membres de l’Esquerra Independentista per part del cos de policia dels mossos d’esquadra. En el cas del nostre company, que té un domicili vàlid per notificacions a Barcelona, els mossos d’esquadra li van notificar personalment l’existència d’aquest procediment penal a l’allotjament de la localitat de Vallbona de les Monges on passava aquell cap de setmana amb la seva companya.

Finalment, des de la COS manifestem que aquesta nova agressió de Coccinelle a companys del nostre sindicat no quedarà impune, i ens reservem totes les opcions legals i sindicals per denunciar aquest nou cas repressiu i exigir a Coccinelle que assumeixi les responsabilitats que li pertoquen. Tampoc aconseguiran que, en col·laboració amb altres agents polítics i sindicals la COS continuï denunciant la precarietat laboral existent en el sector de treball domèstic. Si amb la repressió ens volien callades, amb la solidaritat ens tindran organitzades.

La solidaritat no és un delicte.

Coordinadora Obrera Sindical (COS) Barcelonès.

Alerta Solidària

 

coccinelle

Arxivada la causa contra l’alcaldessa de Berga per l’estelada

El jutjat de Berga no considera l’estelada com a símbol de propaganda electoral.

 

Avui hem rebut la interlocutòria del Jutjat d’Instrucció número 1 de la ciutat de Berga on es dicta l’arxiu de la doble causa seguida contra l’alcaldessa, Montserrat Venturós. Un procés que per dues vegades atribuïa un delicte electoral a la militant de la CUP per no haver obeït l’ordre de la Junta que l’exhortava a retirar l’estelada de la façana del consistori.

 

Si bé la llei electoral és molt clara en el seu redactat, com ens té acostumat el cos judicial espanyol, és en la interpretació de la lletra escrita on rauen les sorpreses. Sovint contràries als interessos independentistes. Sempre favorables als interessos dels privilegiats del sistema. I és en aquesta lògica on cal entendre que si el jutge de Berga ha decidit descartar l’estelada com a símbol de propaganda electoral haurà estat pel ressò de la campanya solidària, per la fermesa de l’alcaldessa, i pels possibles efectes socials i polítics que pot comportar entendre el contrari

 

És una victòria popular de totes totes. I guanyada amb la màxima coherència de qui, des del mandat del seu poble, ha dut a terme la desobediència a l’estat i les seves imposicions. No hem anat als jutjats a discutir el que per a nosaltres no s’ha de justificar ni per res que haguem de demanar permís ni perdó.

 

L’estelada penja a l’ajuntament fins al dia de la independència. Així serà per mandat popular. I és que és precisament així, amb dignitat, fermesa, coherència i desobediència, que fem entre totes, dia a dia, la independència.

 

Felicitem la ciutat de Berga pel camí triat.

Triant desobediència ja ho tenim guanyat!

 

Alerta Solidària

Berga, 1 de març de 2017

 

Comunicat en suport a Valtònyc

 

Aquest passat 22 de febrer sortí la sentència de l’Audiència Nacional en la que es condemna a presó al raper mallorquí Valtonyc. El veí de Sineu, fou denunciat l’agost de 2012 per Jorge Campos, el president del Círculo Balear, un col·lectiu de caire espanyolista i feixista que es dedica a atacar qualsevol moviment d’esquerres i independentista a Mallorca, tot promovent el secessionisme lingüístic, i que ja anteriorment, denuncià a militants de l’Esquerra Independentista de Mallorca, com és el cas dels 9 de Palma, jutjades el 29 de juliol del 2011.

 

Valtònyc ha estat condemnat a dos anys de presó per al delicte d’apologia al terrorisme i dels seus autors, un any de presó per un delicte de calumnies i injúries a la Corona, i sis mesos de presó per delicte d’amenaces no condicionals, a més de 3000 euros d’indemnització i d’assumir els costos del judici. Tot això, per cantar una cançó.

 

Els magistrats que dicten sentència afirmen que el dret a la llibertat d’expressió està limitat quan entra en conflicte amb altres interessos constitucionals.

 

Una vegada més, la justícia espanyola condemna a les qui lluiten per abolir les discriminacions, en aquest cas, utilitzant la música com a forma de protesta i per lluitar pels drets socials. L’estat capitalista espanyol criminalitza la llibertat d’expressió, aquesta vegada a la cançó com a eina de lluita. Mentrestant, aquests mateixos dies, veim com els lladres i corruptes que ens governen segueixen impunes davant la llei.

 

Tot i així, Valtonyc no es rendeix, i ha assegurat que cap sentència el farà callar. A més, es presentarà recurs al Tribunal Suprem.

 

Des d’Alerta Solidària, volem mostrar tot el nostre suport cap al cantant condemnat, denunciant la greu situació en la que ens trobam quan la justícia espanyola criminalitza als músics per les seves lletres mentre absol polítics i borbons.

 

Feim una crida a la mobilització al carrer i a l’organització en el Grup de Suport que s’ha creat en sortir la sentència i que tot just inicia un seguit de mostres de suport.

Cap presó silenciarà les nostres cançons!

 

LLIBERTAT VALTÃ’NYC!!

 

24 de Febrer de 2017, Palma. Països Catalans

 

Alerta Solidària   –   Arran   –   COS   –   CUP   –   Endavant   –    SEPC

 


Arxivada la causa oberta per mostrar fotos de presos i preses

Aquesta setmana hem sabut que finalment la causa oberta contra un militant de l’Esquerra Independentista per portar fotos de preses polítiques catalanes ha estat arxivat.

El cas es remunta al passat 11 de novembre, quan un militant d’Endavant de l’assemblea de l’Horta fou citat a declarar per l’Audiència Nacional espanyola (Jutjat central núm. 3 d’instrucció de Madrid) en qualitat d’investigat per un delicte d’enaltiment del terrorisme, amb motiu de la presència de fotografies de preses polítiques catalanes durant la manifestació del 9 d’octubre de l’any passat.

Des del Grup de Suport als Presos i Preses de l’Horta, ens felicitem per aquesta decisió i volem tornar a mostrar tot el nostre suport a aquest militant, tot denunciant les retallades de les llibertats que estem patint en tots els àmbits. Els recents casos dels rapers detinguts, elsm fets d’Altsasu, les condemnes per twits o les denúncies contra la BDS, per citar-ne només alguns, demostren que l’exercici de la llibertat d’expressió és una quimera quan als aparells de l’Estat no els interessa, i la connivència dels mitjans de comunicació, dels poders fàctics i de les institucions públiques deixen en paper mullat la suposada separació de poders.

Així mateix, aprofitem l’ocasió per denunciar la constant persecució i setge que pateix l’esquerra independentista, especialment en l’exercici dels seus drets polítics i denunciem també que, com demostra l’arxivament d’aquest cas, les forces policials actuen sovint sense la cobertura legal de les seus pròpies lleis.

València, 15 de febrer de 2017

Presó per ser independentista: Ni parlar-ne !

Quan semblava que el cas del Teti ja havia acabat, Fiscalia demana que compleixi l’any de presó al que va ser condemnat el passat mes de setembre.

El passat juny del 2016 va tenir lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona el judici contra el Teti, on Fiscalia inicialment feia una petició de pena de presó de 4 anys i 9 mesos, i on l’Acusació Particular del Sr. López Noguera, ex regidor del Partit Popular de Berga, sol·licitava 5 anys de presó. Tot això, per uns fets que tingueren lloc a Berga durant el passacarrers de la Patum de l’any 2012.

En aquell passacarrers el Sr. López Noguera va denunciar haver rebut un calbot.La festa no es va aturar ni ell va haver de rebre atenció mèdica.

Més de 4 anys després dels fets es va celebrar el judici, al final del qual ambdues acusacions varen rebaixar les respectives peticions de condemna a un any de presó. A tots ens va tranquil·litzar que no hagués d’ingressar a presó, ja que així sol ser en condemnes inferiors a 2 anys, quan no existeixen antecedents penals anteriors, com és el present cas. Aquest judici en sí ja és un despropòsit donada la irrellevància dels fets.

Ara, després de 8 mesos d’haver-se dictat la Sentència de la vergonya, la Fiscalia, en el seu enèsim intent de buscar caps de turc per posar fre a l’independentisme, sol·licita que el Teti ingressi a presó.

En el seu escrit, Fiscalia, amb una nota manuscrita,digna tant pel contingut com per la forma d’èpoques passades, manifesta que malgrat reunir els requisits legalment establerts per deixar en suspensió la pena, l’acció i sobretot l’entorn social del Teti, fan que hagi d’ingressar a presó per a fer d’escarment.

On diu entorn social, vol dir Berga, municipi governat per la CUP i amb una marcada trajectòria dels moviments socials. Vol dir entorn independentista. Això denota que la preocupació de Fiscalia no és cap altre que l’augment de l’independentisme combatiu i de classe. Vol dir la plasmació de la dignitat d’un poble que se sap lliure, i que no s’aturarà malgrat ens acusin, ens jutgin o ens empresonin.

On diu que ha de complir la pena de presó, vol dir venjança, vol dir càstig exemplar.

Des del Grup de Suport del Teti, i des de les organitzacions sota signants, volem advertir que la petició d’ingrés a presó de Fiscalia no fa altra cosa que evidenciar que l’Estat espanyol, presó de pobles, se sap vençut en la lluita contra la dignitat d’aquest poble. Se sap vençut en la lluita contra l’independentisme. Les últimes cuades del monstre evidencien que està a punt de morir. I per tot això diem, que no ens fan por. El poble treballador català ha pres la humil decisió de no retrocedir.

No deixarem que empresonin el nostre amic i company de militància; no deixarem que ens amenacin, com tampoc restarem de braços creuats esperant que l’empresonin.

Per tot això, us animem a estar atentes a les diferents convocatòries de suport al Teti; us animem a continuar lluitant contra l’espanyolisme, i a construir uns Països Catalans lliures.

No tenim por, no permetrem que empresoneu el Teti!

Berga, 16 de febrer de 2017

Un cas més d’abús policial impune? Absolts dos mossos per l’agressió a un independentista

 

En sentència transmesa ahir a les parts, l’Audiència de Barcelona, acorda l’absolució, per manca de proves inculpatòries, dels agents dels Mossos d’Esquadra Miguel Ángel Reyes Grados i Cristian Jiménez Lietor.

 

La sentència declara provada l’agressió però manifesta la impossibilitat de determinar, una vegada més, quin dels agents de la Brigada Mòbil, dóna els cops. Ens quedem doncs a les portes de la justícia efectiva. Bloquejats per l’omertà i la complicitat policial. I pitjor encara, per la impunitat buscada expressament per Interior en no voler fer complir l’obligació de portar visibles els números de TIP. A tot plegat cal sumar-hi la manca de respostes i responsabilitats polítiques que són exigibles d’immediat a les cúpules dels Mossos d’Esquadra i del Departament d’Interior de la Generalitat.

 

No hi ha cap dubte. Dos mossos van ferir sense justificació a un independentista enmig d’una concentració antifeixista el dia 12 d’octubre del 2012. La sentència és clara respecte a l’agressió:

 

“(…) el tribunal ha llegado al convencimiento de que las lesiones sufridas por el Sr. Pau Andaluz Ponseti fueron debidas a la actuación de los agentes de dicho cuerpo policial (Mossos d’Esquadra). A dicha conclusión hemos llegado por la declaración conteste de la víctima y de otros testigos presenciales que vieron como se producía la agresión (…) y por el propio visionado de los vídeos incorporados a la causa, de cuyas imágenes se desprende con claridad que la agresión se produjo inmediatamente después que Pau Andaluz cayera al suelo al intentar arrebatar la bandera al Sr. Felipe Jiménez”.

 

En Pau era en una concentració a la plaça Universitat, contrària a la que es desenvolupa cada any a favor de la hispanitat, el 12 d’octubre del 2012. La sentència afirma: “En un momento determinado el Sr. Felipe Jiménez, que iba con sus tres hijos menores de edad, se dirigió hacia el centro de la plaza Universidad, lugar en el que se encontraban los manifestantes antifascistas, llevando de forma ostensible una bandera española en la mano, lo que inmediatamente provocó una reacción airada de los manifestantes ahí concentrados. En este contexto, Pau Andaluz Ponseti intentó arrebatar a Felipe Jiménez la bandera española que llevaba consigo, momento en que cayó al suelo y de forma inmediata dos Mossos d’Esquadra no identificados le agredieron con las defensas reglamentarias, causándole una herida en la cabeza de la que tardó en curar ciento noventa días, estando uno de ellos hospitalizado y otros veinte impedido para el ejercicio de sus ocupaciones habituales, requiriendo para ello de tratamiento médico quirúrgico.

 

I així arribem malauradament on esperàvem arribar: a la evident connivència entre l’abús policial i la cúpula d’Interior.

 

La reiteració de casos com aquests, que anul·len la hipòtesis del cas aïllat i esporàdic, demostren la nul·la voluntat política de fer-hi front per acabar amb la mala praxis policial. No es tracta de donar un copet a l’esquena de l’enèsima víctima mancada de justícia sinó d’afrontar el problema i entendre que qui permet l’abús en l’exercici públic i des de fa tants anys n’esdevé responsable quan no còmplice.

 

Quines són les raons per les quals Interior mira cap a una altra banda? Comptarà més la pressió de grupuscles sindicals que es congratulen per l’absolució de dos companys i ometen intencionadament el reconeixement explícit de l’abús i el mal servei públic que denuncia la sentència judicial?

 

Considerem amb en Pau i els seus familiars les possibles vies judicials encara obertes i reclamem alhora que aquest cas no rebi el tracte mediàtic habitual, de menyspreu i silenci, sinó que sigui examinat i degudament exposat per fer front, finalment, al greu problema de fons: l’empara política que rep la violència policial quan és exercida contra la militància política dissident i de l’Esquerra Independentista.

 

Amb en Pau, en la recerca de la justícia, per un futur sense abusos policials en un país lliure de persones lliures!

 

 

Alerta Solidària

10 de gener de 2017

 

Notícies anteriors:

Alerta Solidària, del 20 de juliol de 2016:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1643-lagressio-de-2-mossos-a-un-independentista-un-12-doctubre-ja-te-data-de-judici

Alerta Solidària, del 13 d’abril de 2016:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1631-dies-comptats-a-la-impunitat-5-anys-de-preso-per-a-dos-mossos-per-ferir-un-independentista

Alerta Solidària, del 8 d’abril de 2015:

http://alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1598-a-judici-els-dos-mossos-que-van-deixar-hospitalitzat-un-independentista-el-12-doctubre-del-2012

Alerta Solidària, del 23 de juliol del 2013:

http://www.alerta.cat/index.php/noticies/procediments/1407-segueix-endavant-el-proces-contra-dos-mossos-per-la-lesio-a-pau-andalus

L’Esquerra Independentista davant la sentència del Cas Bershka de Tarragona

1. Els agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona han sortit absolts. A en Santi, la Laia i en Diego els condemnen a tres mesos de presó degut al delicte d’atemptat a l’autoritat, que no hauran de complir perquè no tenen antecedents, i els imposen una multa conjunta de 2.250 euros.

2. Considerem que aquesta sentència no ha fet justícia. Perpetua la impunitat policial així com s’acarnissa contra uns moviments populars que es limiten a denunciar injustícies com aquesta només amb ‘inofensives performances.

3. L’Ajuntament de Tarragona, tenint al capdavant els homes i dones del PSC (incloent-hi aquelles dones que s’anomenen feministes), demanava 2 anys de presó per a cadascuna de les tres activistes. Ha vist debilitada la seva cruel petició.

4. Les regidores de Convergència i Unió, representants del nacionalisme burgès català, no han aplicat el “primer la independència i després ja veurem”, com és lògic no han abandonat el seu posicionament ideològic de classe i respectaven tancar un parell d’anys a la presó les estimades companyes. Alerta quan ens diguin “no ens hem de barallar per qüestions secundàries que tenim un objectiu comú”.

5. Estem estudiant interposar recurs. Estem estudiant com seguir denunciant aquesta injustícia amb l’objectiu de sumar-la al cúmul d’injustícies que escanyen per totes bandes l’estat espanyol.

6. Amb sentències com aquesta no fan res més que reafirmar-nos en el que fa temps que patim, estudiem i combatem. Només el poder popular, només l’articulació i el desplegament del poder de la classe treballadora pot oferir justícia a la seva pròpia classe, tant als Països Catalans com al món. En una societat de classes és ingenu pensar que la justícia d’un estat membre de l’OTAN és neutral.

7. La solidaritat desfermada amb les tres companyes ha sobrepassat l’irracionalisme de l’estreta justícia burgesa i espanyola, la mateixa que ordena el desallotjament dels nostres veïns i veïnes per entregar el pis als bancs o la que s’emporta el nostre company Joan Coma a Madrid. Si la justícia burgesa ha condemnat les companyes, la justícia popular fa temps que les ha absolt i manté l’acusació contra els agents policials, l’Ajuntament i l’estat espanyol i els seus agents nacionalistes catalans.

Aprofitem per donar les gràcies a totes les companyes que s’han solidaritzat amb les encausades, així com amb les seves famílies, amics i entorn. Ha estat una impressionant experiència de solidaritat i de lluita que s’encavalca amb les moltes que segueixen en peu i que les enriqueix les multiplica. Moltíssimes gràcies i a seguir lluitant que hi ha molta feina per fer!

 

 

En llibertat els 5 antimonàrquics. Seguim i seguirem!

 

Després de no declarar, han quedat en llibertat les 5 independentistes detingudes per cremar fotos del Rei. L’Audiència Nacional les citarà en els propers mesos per sotmetre’ls a un nou judici polític acusats d’injúries a la Corona.

 

Després de l’acció d’ofici dels Mossos i la seva tria de 5 coneguts membres de l’Esquerra Independentista per encausar-los per injúries a la Corona ha acabat un nou abús del sistema judicial espanyol: els han dut a Madrid per obligar-los a declarar, detinguts, per declarar que no tenim res a declarar i que no reconeixen l’autoritat d’aquest tribunal estranger.

 

Ho van proclamar en una roda de premsa, pública i publicitada, a la plaça del Rei de Barcelona, el passat 2 de desembre: “no anirem a Madrid, no tenim res a declarar al Tribunal polític espanyol, vàrem cremar les fotos del Rei i ho tornarem a fer fins que el nostre poble no sigui lliure”.

 

Mostres de solidaritat, crítiques i una sentència

Agraïm les mostres de suport de tota mena, des de concentracions arreu dels Països Catalans fins a les companyes que han viatjat amb autocar fins a Madrid, que han sigut aturades i intimidades pels cossos policials espanyols. També a nombrosos col·lectius d’altes nacions especialment la castellana que com sempre es mobilitzen i ens acullen amb els braços oberts i fraternals.

 

Alhora hem rebut crítiques, com era de suposar, dels qui es sorprenen en comprovar que n’hi ha que podem ser coherents i actuar amb conseqüència amb allò que diem.

 

I els hem de dir que no es facin passar per il·lusos. L’actuació dels Mossos no és imparcial, acatant ordres d’Interior, de l’Audiència Nacional o com en l’origen de l’actual onada repressiva, per la seva pròpia diligència i voluntat. Afavoreixen la causa del sotmetiment del poble català al Regne d’Espanya.

 

Com tampoc és imparcial la nostra actuació. Tenim la nostra causa. I per ella lluitem. Amb determinació, sent-ne coherents i conseqüents. I recordem-ho. No és caprici, ni un vici ni una provocació. Cremem fotografies del Rei des de fa molts anys. Tants com potser 300, des que Felip V cremà les nostres viles i ciutats.

 

La flama no s’atura i portarà noves topades de legalitats i legitimitats. Ja va sent hora de saber on es situarà cadascú. Nosaltres seguim i seguirem!

 

Ni Rei, ni por!

Madrid, Castella,

13 de desembre de 2016

 

Alerta Solidària  –  Arran –  COS  –  CUP  –  Endavant  –  SEPC