El Tribunal Constitucional inadmet a tràmit el recurs d’empara presentat per la defensa de Valtònyc

Com era d’esperar, la més alta instància jurídica de l’estat ni tan sols ha entrat a valorar la flagrant vulneració del dret a la llibertat d’expressió i el dret a la lliure creació artística en què es basava la defensa d’en Josep. Tot i ser una clara mostra del nivell i de la baixa qualitat de la justícia espanyola que no ens sorprèn en absolut, no és una mala notícia, ja que aquesta decisió ens obre la porta per acudir al Tribunal de Drets Humans a Estrasburg on des d’un principi esperàvem obtenir un procediment objectiu i amb totes les garanties, a més de tenir la sentència definitiva molt més aviat.

Hem de tenir present, però, que a partir del pròxim dilluns 14 de maig, l’Audiència Nacional podrà dictar l’auto d’entrada a presó per haver-se exhaurit el termini d’un mes que s’havia donat a la defensa d’en Josep per tal d’acreditar que el Tribunal Constitucional havia suspès l’execució de la pena. Per tant, cal continuar atents perquè la detenció i entrada a presó de Valtònyc pot ser en qualsevol moment.

Des del Grup de Suport i Alerta Solidària vos animam a continuar denunciant i a mantenir activa la mobilització social com hem fet fins ara. Cal tenir en compte, que hem aconseguit alçar tot un moviment de solidaritat que ha servit per desemmascarar un estat feble, decadent i asustat, que només amb la repressió i la censura aconsegueix imposar-se i sobreviure. És l’hora de fer-lo caure i això només passarà si ens mantenim ferms i en la convicció que la responsabilitat és nostra i no val deixar perdre l’ocasió.

LLIBERTAT VALTÒNYC!

Primera victòria judicial sobre el feixisme de SCC

Avui, després de més d’un any de procés judicial, hem conegut la sentència del judici de l’Arnau.

Fa més d’un any, Societat Civil Catalana va decidir denunciar a l’Arnau, un estudiant independentista i antifeixista de la Universitat Autònoma de Barcelona. La pressió judicial de SCC contra l’Arnau, ha estat desproporcionada des d’un principi, fins al punt d’intentar-lo acusar dels delictes de coaccions amb agreujant ideològic i de pertinença a organització criminal.

D’aquesta manera SCC demanava un judici on s’acusés l’Arnau de delictes suficients perquè pogués entrar a presó, una mostra més de la persecució política i judicial que des de fa temps practica SCC al nostre campus. El judici es va celebrar als jutjats de Cerdanyola el passat 2 de maig i finalment EL JUTGE HA ABSOLT L’ARNAU, demostrant així que SCC busca únicament la persecució política indiscriminada d’aquells estudiants de l’Autònoma que ens considerem i ens reivindiquem com a independentistes i com a antifeixistes.

Aquesta sentència ens torna a demostrar fins a quin punt SCC menteix per poder dur a terme una neteja política i ideològica al campus de l’Autònoma amb l’objectiu d’empresonar els estudiants que assenyalem els vincles que SCC manté amb el feixisme i la presència de neonazis als seus actes, manifestacions i en especial en les carpes que organitzen a la UAB.

Celebrem la sentència absolutòria alhora que agraïm a totes aquelles persones que ens heu fet arribar la vostra solidaritat davant la repressió que patim. Cal recordar però, que aquest judici no és cap cas aïllat, i que actualment SCC segueix perseguint judicialment a 13 estudiants de la UAB pels qui demanen penes de presó, anys d’allunyament de la UAB i multes de més de 10 mil euros. També volem recordar, la resta de casos que pateix el conjunt del moviment estudiantil de l’Autonoma, el cas dels 27iMés, la Pública a Judici i els Vaguistes del 8N de Sants, casos que demostren la repressió desmesurada que patim a la nostra universitat.

Seguirem assenyalant els vincles de SCC amb el feixisme, seguirem reivindicant-nos com a independentistes i com a antifeixistes fins l’expulsió de SCC de la nostra universitat.
Sempre Antifeixistes
No Passaran!

A judici els 5 mossos per la pallissa del portal de la plaça de Sants

Tindrà lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona, els propers 11, 12 i 18 d’abril. Amb acusacions per delictes contra la integritat física i moral, amb peticions d’entre quatre i sis anys de presó i inhabilitacions per vida per exercir en cossos de seguretat de l’Estat.

Són les conclusions a les que arriba la representació lletrada de tres persones, ferides de diversa consideració, que el 27 de maig de 2014, i arraconats en l’interior d’un portal de la plaça de Sants de Barcelona per un dispositiu d’agents dels Mossos d’Esquadra, van ser apallissats malgrat ser asseguts al terra i voler, simplement, fugir d’aquell infern.

Com posa de relleu l’acusació, les informacions aportades en la causa judicial pretenen també pal·liar la greu inacció sancionadora interna que s’hauria d’haver iniciat dins del propi cos policial. Un cas més, com tants que afecten agents antiavalots, que queden emparats pel silenci còmplice de la direcció del cos però també dels seus responsables polítics.

Va ser una actuació ràpida, en grup, coordinada, d’efectuar el major mal possible en el menor temps. Però creient-se a l’esguard de les mirades que aquest cop han pogut aportar el testimoniatge d’uns fets que malauradament no són aïllats sinó pràctica habitual quan els mossos es creuen impunes a tota conseqüència. Les imatges i els testimonis són molt clars. Res pot justificar la gratuïtat amb la que les porres cauen sobre els caps d’unes persones que buscaven sense èxit, en l’interior del portal, la protecció contra uns policies que actuaven amb carta blanca per exercir la violència. Amb l’objectiu d’estendre el pànic per intentar aturar les mobilitzacions permanents en defensa de Can Vies, l’espai autogestionat pel veïnat de Sants que va despertar la solidaritat activa més ferma i digna.

Cap dels que van ser atonyinats allà dins van ser posteriorment requerits per ser identificats ni per ser processats. No n’hi havia cap motiu. No havien fet res més que passar pel lloc erroni en el moment que no tocava. Els va tocar el rebre. I van aprendre la lliçó. La mateixa que milers i milers de catalans i catalanes hem après d’ençà de l’1 d’octubre passat. La de la impunitat policial que apareix quan el sistema la necessita, així com la de l’obligació que ens afecta a tots i a totes per a combatre-la i continuar lluitant.

Els dies de judici serem al costat dels tres denunciants, en Joan, en Miquel i en Bernat. Amb ells i amb tots i totes les que van rebre aquells dies de combat i dignitat al barri de Sants.

Som barri! Som força! Som Can Vies!

Més informació:

Nota processament (d’Alerta Solidària i Comissió Antirepressiva de Sants)

V  ídeo dels fets (de la Directa), a partir del segon 00:57

Manifestació en suport a Valtonyc

Més d’un miler de persones es manifestaren ahir pels carrers de Palma per demanar la llibertat den Valtonyc. Ni la pluja va ser capaç d’aturar la veu d’un poble alçat per reivindicar el seu dret a la llibertat d’expressió.

Sortirem al carrer perquè han condemnat a presó a nen Valtonyc. L’han condemnat per ser reivindicatiu, per pensar diferent i posar en dubte el poder dels qui ens governen i la potestat d’aquest sistema capitalista que de cada vegada deixa més pal·lès com vulnera els drets bàsics de la nostra societat. L’han condemnat per cantar el que pensa, per defensar la llibertat d’expressió.

Un dels delictes pel qual Valtonyc ha d’entrar a presó, és el d’unes suposades amenaces a un personatge com Jorge Campos, president de la formació feixista Círculo Balear, qui ja va denunciar amb anterioritat a altres joves que es mobilitzaven per les llibertats col·lectives i individuals, com és el cas dels 9 de Palma. En aquest cas, els joves foren acusats per injúries i amenaces, després d’una manifestació anti-corrupció, en la qual la formació espanyolista va fer una acció provocadora cap als manifestants. No és la primera vegada per tant, que el jovent crític amb el sistema és represaliat per part de la justícia espanyola de la mà de formacions espanyolistes.

Valtonyc també ha estat condemnat a presó per posar en dubte els poders de la monarquia espanyola. No és la primera vegada tampoc, que a Mallorca ens jutgen per ser independentistes i no creure en les bases d’un sistema monàrquic en el que poques persones triades a dit per part del règim franquista tenen privilegis universals mentre als nostres pobles i ciutats la pobresa impera més que mai. Els joves antimonàrquics que van manifestar-se a Palma al 2008 van ser perseguits per la policia espanyola en unes càrregues que travessaren la ciutat, i després, a més, foren multats.

També cal anomenar “Els 4 de Palma”, independentistes que formaven part del servei d’ordre de la manifestació durant la diada de Mallorca del 2010. Ells estaven acusats de danys, desordres, ultratge a Espanya i atemptat a l’autoritat, només per manifestar-se lliurament en el marc de la diada. Finalment, foren absolts.

No molt enfora d’aquí, al principat de Catalunya, fa dos dies tota una societat seguia mobilitzada per defensar els seus drets socials i nacionals, davant d’un estat espanyol feixista que no ha dubtat en mostrar la seva pitjor cara, empresonant, agredint, criminalitzant i també apallissant a tota una societat indefensa que només demana la llibertat. Ja fa uns mesos que veuen que som moltes les que no encaixam en el seu sistema, i les forces d’ocupació de la mà del sistema judicial espanyol i els polítics corruptes del PP, intenten apagar la flama que va encendre’s l’1 d’Octubre i que continua més viva que mai. Des d’aquí, tot el nostre suport per les persones empresonades, exiliades, i per les seves famílies.

Seguim aquí perquè cap condemna ens aturarà. Ni amb les multes, ni amb càrregues, ni amb les presons, podran silenciar-nos. Fa pocs dies, el Tribunal Europeu de Drets Humans, ens va donar la raó condemnant al Regne d’Espanya per haver vulnerat el dret a la llibertat d’expressió. Fou al setembre del 2017 quan dos gironins foren condemnats per l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional pel delicte d’injúries a la Corona. Avui, es posa en evidència la manca de llibertat i cultura democràtica que es viu a l’Estat Espanyol. Europa entén com a vàlid aquest mitjà d’expressió i reivindicació política, i demostra la manca de drets que vivim en aquesta societat suposadament democràtica.
En el mateix cas, a Palma, Manresa i Barcelona, les causes que es posaren en marxa per tal de criminalitzar als antimonàrquics que cremaren fotos del rei durant la diada, foren arxivades.

Fa pocs mesos, les Feministes Encausades de Palma, han estat condemnades a un any de presó.
Un més dels casos en els quals la justícia espanyola, aquesta vegada de la mà del Bisbat, pretén impedir el dret d’exercir la llibertat d’expressió . Les feministes, tampoc demanaren perdó per defensar l’avortament lliure, un dret bàsic en qualsevol societat justa, i per això foren condemnades.
Tanmateix, totes les represalies que intenten callar les nostres idees, mantenen la mobilització al carrer i, més que mai, la necessitat de seguir lluitant per tots aquests drets individuals i col·lectius.

Pablo Hasél i Àlex Elgio, són dos rapers, com Valtonyc, que avui dia s’enfronten a penes de presó. Des d’aquí, tota la nostra solidaritat també, cap cançó podrà ser silenciada. Avui són ells, però demà pot ser qualsevol, ja que en aquest estat podrit, només ens queda aixecar-nos i mobilitzar-nos davant la repressió que pretén anul·lar qualsevol esperit crític cap al poder.

Ni dins la presó podran callar la nostra veu. Si empresonen en Valtonyc, no deixarà de cantar, serem moltes més, desenes, centenars de persones, milers de persones com ahir que seguirem cantant i defensant el dret a la llibertat d’expressió.

LLIBERTAT VALTONYC!

Palma, 25 de març
Alerta Solidària i Grup de Suport llibertat Valtonyc

Abús de poder a Sant Vicenç dels Horts

De nou ens trobem davant d’un abús de poder, per part de la Policia Local de Sant vicenç dels Horts.

Ahir, després de més de 48h de recuperació d’un espai abandonat, propietat de l’Ajuntament, i tot un cap de setmana de transformació col.lectiva per començar a donar vida a un espai que ha restat oblidat i abandonat durant molts anys, ens trobem amb una denúncia de la Policia Local a quatre companyes, per defraudament de l’enllumenat municipal. És a dir; les acusen d’haver punxat la llum i de no dir qui ho ha fet. De fet, les acusen per estar a l’era de la masia, sense cap indici que demostri que elles haguessin fet res d’allò del que se les acusa.

Des de diferents col·lectius volem donar el màxim suport a les companyes citades a declarar injustament.

Perquè aquest sistema no entén de projectes col·lectius, perquè això no va de noms, sinó d’objectius.
Volem expressar el nostre rebuig a l’actuació de la Policia Local, així com la passivitat de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Per això, ens trobem demà a les 9:30 a la Plaça de la Vila, per acompanyar a les citades a declarar als jutjats de Sant Feliu.

Diuen que la prudència no ens faci traïdors.

El TS acorda llibertat sense mesures cautelar per a Mireia Boya

Avui, 14 de febrer, la militant de la CUP i de l’Esquerra Independentista Mireia Boya ha estat citada a declarar davant del Tribunal Suprem de l’Estat espanyol com a investigada pels delictes de rebel·lió i sedició. La seva citació per part de l’Estat espanyol ve motivada per la celebració, el passat 1 d’Octubre, del referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Després de la declaració, la Mireia ha estat deixada en llibertat sense mesures cautelars.

 

Des d’Alerta Solidària, organització antirrepressiva de l’Esquerra Independentista , i des de la Candidatura d’Unitat Popular no pensem ni celebrar ni blanquejar l’actuació del Tribunal Suprem i de la resta d’aparells repressors de l’Estat Espanyol pel simple fet d’haver acordat la llibertat sense fiança de la Mireia, perquè creiem que l’ofensiva repressiva i antidemocràtica de l’Estat espanyol contra l’independentisme i contra l’1 d’Octubre no ha acabat, ni acabarà fins que el nostre poble sigui lliure, i amb ell les represaliades polítiques. No pensem celebrar que la Mireia sigui deixada en llibertat mentre que contra ella i contra la resta de persones represaliades per complir amb el mandat popular de l’1 d’octubre continuïn sent investigades pels Tribunals espanyols.

Volem denunciar una vegada més que la condició d’investigada de Mireia Boya, igual que la de la resta de persones investigades, respon a la causa general de persecució policial i judicial de l’Estat espanyol en contra del projecte polític independentista i de qualsevol moviment que pretengui qüestionar els privilegis que l’Estat monàrquic espanyol protegeix. En aquest sentit volem recordar que la repressió contra l’independentisme arreu dels Països Catalans ve de llarg i té com a objectiu estendre la por dins d’aquest moviment popular i portar-lo o bé a la desmobilització o bé a la renúncia als objectius que defensa i els mitjans legítims que ha emprat per defensar-los.

Per aquest motiu, reiterem que no pensem demanar ni perdó ni permís per ser lliures i que no defallirem fins a tenir la llibertat del nostre poble, arreu dels Països Catalans: no ens rendirem, no ens han vençut, ni encara menys convençut. La determinació d’aquest poble de lluitar pels seus drets polítics, socials i nacionals no l’aturaran ni els cops de porra ni les amenaces.

També volem aprofitar per mostrar, un cop més, la nostra solidaritat amb totes les empresonades per motius polítics. Des d’aquí enviem una càlida abraçada a les presoneres polítiques de l’Estat, en Jordi Cuixart, en Jordi Sánchez, en Joaquim Forn i l’Oriol Junqueres. I també un record i una abraçada a les exiliades, i tot el suport i el coratge a aquelles que en els propers dies han estat citades a declarar al Tribunal Suprem, però també a molts altres tribunals de l’Estat per exercir i defensar drets polítics, socials que corresponen a tots els pobles del món.

Per això, perquè creiem que cal seguir lluitant per aturar aquesta cursa repressiva en què s’ha sumit l’estat espanyol, i perquè nosaltres creiem que aturar aquesta cursa és lluitar per la democràcia, lluitar pels drets polítics i socials de les classes populars i la classe treballadora i, en definitiva, lluitar per la república als Països Catalans.

Ara i sempre, ni una més!
Ara i sempre llibertat preses polítiques.
Davant dels judicis polítics, sortim totes al carrer.
Per l’amnistia total i per la república.

Països Catalans, 14 de febrer de 2018

Judici 8G: Jo també estava al Bemba

Des del col·lectiu d’encausats del cas Bemba volem denunciar el despropòsit que
comporta dur a onze joves a judici per uns fets ocorreguts els 2003 dels quals els
únics responsables són el llavors equip de govern del PSC i els caps de la policia
municipal de Sabadell.

Volem recordar que aquests fets es remunten a la nit del 27 de setembre del 2003 quan la unitat antiavalots de la policia municipal va decidir dissoldre de forma violenta i sense mediació una concentració pacífica de joves davant del bar Bemba. L’assalt policial es va saldar amb 11 joves detinguts i més de 20 persones ferides. La desproporció en l’ús de la força per part de la policia municipal sumat a que el consistori es va sumar com a acusació particular contra nosaltres, ens fa pensar en que aquesta va ser una actuació de caire repressiu, contra un sector crític de la joventut sabadellenca. Lluny de ser un fet puntual, fou el paradigma de la forma autoritària de fer del govern Bustos.

No obstant, la solidaritat de la població de Sabadell s’ha mostrat en multitud
d’actes de suport als detinguts, en una recollida de signatures de més de 130
organitzacions socials, culturals, sindicals polítiques, etc. i més de 1.000 adhesions individuals, o en les massives manifestacions del 3 d’octubre del 2003 i el 22 d’abril del 2017 quan milers de persones van sortir al carrer a denunciar aquesta injustícia i reclamar l’absolució de tots els detinguts.

Ara, 14 anys després se’ns demanen penes que superen els dos anys i mig de
presó. És per això, que convoquem a tots i totes les solidàries a concentrar-se
davant la porta dels jutjats de Sabadell el mateix dia del judici (18 de gener) a les
8:30h on tindrà lloc també una roda de premsa per part del grup dels encausats del
cas Bemba.

Absolució detinguts!
Grup d’encausats del Cas Bemba.

36 anys de presó per defensar el referèndum

El passat 27 de març, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista es va plantar davant la seu del Partido Popular per defensar el dret del poble català a l’autodeterminació, un dret inqüestionable i que no necessita el permís de ningú per ser exercit. Aquella acció va marcar l’inici de la campanya “L’organització és la clau de la victòria!” amb la que Arran va posar sobre la taula la necessitat de l’organització popular per fer el referèndum i guanyar la independència.
Després de 6 detencions executades pels Mossos d’Esquadra i la Policia espanyola, el Partido Popular, com a acusació particular, demana a cadascuna de les joves 6 anys de presó per enganxar adhesius a la seu i evidenciar el seu paper cabdal en la negació dels nostres drets.

Entenem que aquesta petició és absolutament desproporcionada i demostra una vegada més la voluntat de carregar contra el jovent independentista que està organitzant-se arreu dels Països Catalans per defensar la independència, els drets de la classe treballadora i el feminisme.

Els dies posteriors a l’acció simbòlica d’Arran a la seu del PP, tots els partits polítics amb representació parlamentària -independentistes i no independentistes- excepte la CUP van condemnar-la. Ens van acusar de violentes, com ho han fet amb els Jordis, quan sabem que la violència és la que vam patir en forma de cops de porra i bales de goma el passat 1 d’octubre. Que violència és la seva repressió que manté les preses polítiques a la presó i que sembla, que ara ens hi vol a nosaltres. Que violència és la seva connivència amb el feixisme arreu del país. Que violència són les seves polítiques neoliberals que ens ofeguen com a classe treballadora que som.

Amb tot el que hem viscut els darrers mesos, constatem que l’únic camí cap a la independència passa sí o sí per la desobediència. La desobediència a les seves lleis injustes, als seus tribunals repressors, a les seves polítiques criminals i en definitiva, la desobediència a tot l’engranatge de l’Estat que s’activarà cada cop que el poble faci passes fermes cap al seu alliberament sense por i sense permís.
I aquest camí, com hem vist en la defensa dels col·legis durant l’1 d’octubre i els dies previs o en les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre, el farà un poble mobilitzat, organitzat, desobedient i lluitador.

És més necessari que mai que continuem responent a la repressió de forma col·lectiva, que davant d’un procés polític que ha protagonitzat el poble, sigui tot el poble qui s’autodefensi davant dels atacs d’un Estat podrit i planti cara, com ho està fent, de forma solidària. I es que en les últimes hores i sempre, hem rebut tot l’escalf del moviment popular, el millor tresor d’aquest país.
Ara Arran ens enfrontem a un total de 36 anys de presó per defensar el referèndum d’autodeterminació, però això no ens farà aturar la lluita, tot el contrari, plantarem cara i seguirem defensant l’anhel de construir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes! I ho farem organitzant-nos, perquè sabem que l’organització és la clau de la victòria!

 

Arran

Alerta Solidària

Declara un militant de l’Esquerra Independentista acusat d’enaltiment del terrorismes per l’Audiència Nacional

Aquest matí, Guillem Fuster, militant de la CUP i portaveu de Poble Lliure, ha declarat als jutjats de Sabadell acusat d’un delicte d’enaltiment del terrorisme per l’Audiència Nacional Espanyola.
Aquesta acusació es fonamenta en les declaracions que Guillem va fer davant la premsa després d’haver participat en un acte el mes de febrer a Castelló de Farfanya en què s’homenatjava a Julià Babia, en els 30 anys de la seva mort. En aquesta causa hi ha imputades tres persones més que també van participar de l’acte.
Prop d’un centenar de persones s’han solidaritzat amb en Guillem concentrant-se davant de jutjats.
Finalment, des d’Alerta Solidària, denunciem la persecució política i la vulneració de drets fonamentals que suposa perseguir per enaltiment del terrorisme l’exercici de la memòria històrica com són els actes de record a persones compromeses amb el nostre país. Tristament, la repressió per mostrar la pròpia opinió s’està generalitzant contra qualsevol col·lectiu (professorat, artistes, persones anònimes a les xarxes socials…) restringint cada cop més la llibertat d’expressió. Així doncs fem una crida a defensar aquest i altres drets alhora que a solidaritzar-se amb qualsevol persona represaliada per exercir-lo.