Una nova sentència reconeix l’abús policial però n’absol els policies causants per manca d’identificació

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet arribar a les parts la sentència relativa a les agressions patides per manifestants pro-Can Vies, la nit del 28 de maig de 2014.
En una llarga exposició la magistrada encarregada de la seva redacció, Mª José Magaldi Paternostro, s’esforça en desmuntar, poc a poc, la credibilitat de l’acusació, i els testimonis aportats (alguns veïns que veieren tot des dels seus balcons). Cerca reduir al mínim les lesions que, malgrat tot, constaten els diferents informes mèdics, que afirmen ser compatibles amb cops de porra. La magistrada ha d’acabar per admetre, dels relats aportats per les dues parts i dels fets contrastats per una sentència prèvia que conté la condemna contra els manifestants lesionats per llançament d’objectes, que les ferides només es van poder produir en el just interval en que els mossos es llancen contra aquells qui els llencen objectes i el moment en què ja són immobilitzats contra una paret i envoltat de furgons i agents policials.
Considerat provat que els manifestants llençaven objectes i que immediatament són detinguts, segons el propi relat policial, les fractures al nivell del parietal dret i a la piràmide nasal, és a dir, dues lesions contundents al cap, només poden respondre a l’impacte de les porres. Cops que són expressament prohibits pel reglament policial “en cap cas s’utilitzarà de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà com el cap”..

El grup com a factor d’impunitat
La sentència conclou la lliure absolució dels agents acusats tot i reconèixer la responsabilitat subsidiària de la Generalitat que haurà d’assumir les indemnitzacions corresponents per un acte il·lícit i culpable d’agents del seu cos policial. Però que, i una vegada més, troben en la complicitat de l’actuació corporativa, la impunitat absoluta. Agents culpables de fet però indemnes a l’acció de la justícia, innocents de dret. Lliures d’investigacions internes i de cap mena de retret administratiu. Un problema que es reitera en el temps i que obté per part de les autoritats polítiques avals i blindatges. La lluita de les entitats promotores de drets humans per la identificació efectiva dels agents ha estat històricament bandejada, tot transmetent alhora la consigna de la carta blanca a l’abús policial.

Els fruits del judici
La sentència, que sembla resignar-se a contra cor, a haver de reconèixer les lesions, no és evidentment el millor del procés judicial que tot just ara es clou. La implicació dels mateixos ferits, el seu entorn familiar i d’amistats, amb nombrosos actes de suport als respectius pobles i també a Can Vies, a Sants, palesen la voluntat de seguir treballant en la implicació política i social malgrat la repressió soferta i l’amenaça que aquesta es repeteixi. La determinació per seguir defensant allò just contra la imposició del més fort. La defensa d’uns barris vius i participatius. En front del desert del ciment al servei del turisme i l’especulació.

Abús de poder a Sant Vicenç dels Horts

De nou ens trobem davant d’un abús de poder, per part de la Policia Local de Sant vicenç dels Horts.

Ahir, després de més de 48h de recuperació d’un espai abandonat, propietat de l’Ajuntament, i tot un cap de setmana de transformació col.lectiva per començar a donar vida a un espai que ha restat oblidat i abandonat durant molts anys, ens trobem amb una denúncia de la Policia Local a quatre companyes, per defraudament de l’enllumenat municipal. És a dir; les acusen d’haver punxat la llum i de no dir qui ho ha fet. De fet, les acusen per estar a l’era de la masia, sense cap indici que demostri que elles haguessin fet res d’allò del que se les acusa.

Des de diferents col·lectius volem donar el màxim suport a les companyes citades a declarar injustament.

Perquè aquest sistema no entén de projectes col·lectius, perquè això no va de noms, sinó d’objectius.
Volem expressar el nostre rebuig a l’actuació de la Policia Local, així com la passivitat de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Per això, ens trobem demà a les 9:30 a la Plaça de la Vila, per acompanyar a les citades a declarar als jutjats de Sant Feliu.

Diuen que la prudència no ens faci traïdors.

El proper dijous 20 d’octubre joves a judici per alliberar un habitatge

 

La dificultat per accedir a un habitatge segueix sent un fet que sorgeix al posar una necessitat bàsica en la categoria de mercaderia, la qual es pot comprar, vendre, acumular o especular.

Entenem que una necessitat tant bàsica com pot ser l’habitatge no hauria d’estar a mercè d’unes voluntats determinades o pretensions econòmiques d’aquells agents qui en tenen la titularitat, sinó regit per les necessitats reals de la gent.

En el context que s’ha anomenat crisi, que altres li diuen estafa, però que no deixa de ser quelcom que s’ha anat succeint cada cert temps fruit de la dinàmica de creixement econòmic i d’acumulació de capital per part d’uns pocs, ha generat que cada vegada els rics siguin més rics i els pobres més pobres. Crisi per a qui?

Un enorme parc d’habitatges buits, i gent sense casa. En el judici que es realitzarà el proper dijous 20 d’octubre a les 11h als Jutjats de Sabadell es denuncia l’entrada a l’Habitatge Alliberat Sakine Cansız (habitatge situat al carrer Sant Isidre 21-23 al barri de La Creu Alta de Sabadell), un habitatge que estava buit, en desús i tapiat des de feia anys per evitar que ningú hi entrés. Un habitatge que des del maig passat va ser alliberat de la deixadesa per esdevenir un lloc on viure.

Per defensar el dret a l’habitatge realitzarem una concentració dijous 20 d’octubre a les 11h davant dels Jutjat de Sabadell.

 

N’estem fartes Volem sostre i treball!

Arran Sabadell Creu Alta-Nord Octubre 2016

 sakine_judici_cartell_proposta5_jpg

 

 

Diversos ferits a causa de la brutalitat policial al barri de Gràcia

El dia 23 de maig els Mossos d’Esquadra van desallotjar el Banc Expropiat, després que els companys de l’espai alliberat portessin més de 160 dies resistint. Passat el clima de les eleccions municipals, quan el Govern de l’Ajuntament de Barcelona de CiU va decidir pagar a Manuel Bravo Solano, propietari del banc, per a posposar el desallotjament i evitar el trencament de la pau social, els Mossos d’Esquadra han procedit al desallotjament de l’immoble, mentre l’actual govern municipal de Barcelona en Comú mirava a una altra banda, considerant-ho “un conflicte entre privats”. No contents amb el mer desallotjament d’un espai que qüestionava les lògiques especuladores de l’acumulació capitalista, els Mossos d’Esquadra, a les ordres del govern de Junts pel Sí, han actuat amb total contundència i impunitat pels carrers del barri de Gràcia.

Cops de porra i projectils de foam que s’han saldat un mínim d’una trentena de ferits, alguns dels quals han necessitat diversos punts de sutura. Varen ser un mínim de quinze el primer dia, el dilluns, els que van ser atesos a primera hora, entre els quals es trobava en Lucas, un militant del moviment estudiantil i del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans que va haver de ser hospitalitzats a causa d’una bala de foam. A en Lucas li van amputar un dit amb el projectil, a causa d’això ha estat a punt de perdre’l i el van haver d’intervenir quirúrgicament per a reconstruir-li, pendents encara de les afectacions que acabarà tenint en el mateix. Des dels col·lectius sotasignants volem manifestar el nostre més absolut rebuig al desallotjament del Banc Expropiat i, especialment, a la brutalitat policial que s’ha viscut aquestes dues darreres nits al barri de Gràcia.


A Barcelona, Països Catalans, a 25 de maig de 2016

Alerta Solidària

Arran

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Crònica del Judici a Sabadell contra l’H.A. ‘Sankara’

 

Avui s’ha dut a terme el judici contra els ocupants de l’Habitatge Alliberat ‘Sankara’, un habitatge propietat del banc BBVA que porta més de 6 anys en desús. Okupat el desembre de 2014 per part de les assemblees d’Arran Creu Alta-Nord i Arran Centre-Sud ha servit com a habitatge juvenil des de llavors. Davant la disjuntiva “atur o precarietat laboral”, aquesta pràctica ha resultat ser gairebé la única alternativa a la necessitat juvenil d’emancipar-se.


A les 12h del dia d’avui, 14 de gener, començava un judici que ha acabat amb un acord amb la propietat. El BBVA, llargament denunciat a Sabadell i amb un elevat nombre de casos semblants a aquest, ha ofert la opció de donar un termini de 2 mesos per abandonar voluntàriament l’habitatge sense cap conseqüència. Davant la possibilitat de que el jutge dictaminés un sentència de desallotjament en poc temps i amb les càrregues econòmiques que se’n podrien derivar, s’ha acceptat la proposta del banc.

 

No obstant això, tenim clar que cal seguir plantant cara als bancs i generant alternatives. Cal continuar defensant el dret a l’habitatge com a dret fonamental i la necessitat de les joves d’emancipar-se, sempre tenint present que aquesta lluita és indestriable d’un qüestionament d’arrel de l’actual sistema capitalista patriarcal.

 

Les joves construïm alternatives. Defensem l’habitatge juvenil!

N’estem fartes, volem SOSTRE i TREBALL!

 

Arran Creu Alta-Nord (Sabadell)

Arran Centre-Sud (Sabadell)

Alerta Solidària

Per l’absolució de 3 tortosins imputats per la Vaga General del 29M

 

Reproduïm la nota de les companyes del Grup de Suport Contra la Repressió de les Terres de l’Ebre elaborada per la roda de premsa d’ahir, 9 de juny:

 

#Absolucio3Ebre Demanem l’absolució de les tres encausades que seran jutjades

el 19 de juny a #Tortosa per fets de la #Vaga29M

 

Des del Grup de Suport Contra la Repressió de les Terres de l’Ebre hem fet avui, 9 de juny del 2015, una roda de premsa per denunciar que tres persones militants de la CUP ( dues de Tortosa i una d’Amposta) seran jutjades de manera injusta el proper 19 de juny als jutjats de Tortosa.

 

 

Aquestes tres persones van ser detingudes al 2012 sent acusades de fer pintades en defensa de l’educació pública en el context d’una vaga general, el 29 de març del 2012. Tres anys després s’enfronten a un judici via penal per danys i coaccions, un judici on la Generalitat de Catalunya fa d’acusació particular i on es demanen condemnes de més de 10.000 euros a cadascuna i presó en cas de no poder pagar.

 

Des del Grup de Suport Contra la Repressió de les Terres de l’Ebre volem denunciar públicament que aquest és un judici polític, ja que no hi ha cap prova objectiva que jusfique aquest judici ni les detencions que en el seu moment van patir les tres persones encausades. Si aquestes tres persones seran jutjades és per la seua activitat política, perquè són tres persones que participen de mobilitzacions socials i polítiques contràries a les polítiques del govern.

 

Davant aquesta situació volem denunciar públicament la indefensió en la que es troba  la ciutadania davant els abusos i mentides dels mossos d’esquadra. Aquest judici i com ha anat la fase prèvia, ha estat plena d’irregularitat, marcat tot el procés per una clara intenció policial d’anar a per les nostres companyse, no per les proves i els fets denunciats, sinó com a càstig per la seva activitat política. Fins al punt que s’ha detingut i portat a judici penal a una persona que aquella nit ni tan sols estava a Tortosa.

 

Volem destacar que el fet que el judici s’haja tirat endavant ha estat per un interès desmesurat dels mossos d’esquadra, amb procediments poc legítims com ara visitar a la jutge d’instrucció, quan el cas s’havia arxivat provisionalment, per tornar-ho a obrir.

 

Ens trobem davant d’un judici que es basa en deduccions terriblement simplistes i infantils del tipus: com que passava per allà i és una militant política contrària a les polítiques del govern, doncs  ha de ser culpable.  

 

Nosaltres ens preguntem, com la nostra justícia pot portar a judici penal a tres persones només amb la paraula dels mossos? Com pot defensar-se una persona dels abusos policials si la seva paraula és suficient per jutjar-te i condemnar-te?

 

En els últims anys s’han fet públic diversos casos on s’ha deixat de manifest que la policia i també mossos d’esquadra han mentit en les seues declaracions. Només cal recordar el cas d’Ester Quintana que va perdre un ull a una manifestació de la vaga general a Barcelona també el 2012. Gràcies a imatges gravades des dels mòbils es va poder demostrar que els mossos mentien.

 

Aquest país sap massa bé el que és la repressió política, la va patir de manera duríssima durant dècades al franquisme i  no estem disposades que ara, que la ciutadania està mostrant de manera ferma el seu desig de canvi, el poder vigent faça ús de la repressió policial  per castigar a qui, de manera pacífica, lluita per aquest canvi. 

 

Des del Grup de Suport Contra la Repressió de les Terres de l’Ebre trobem totalment fora de lloc que la Generalitat de Catalunya es presente com acusació particular i que demanen una pena tan dura. Per això  demanem la seua retirada com acusació particular. Cal situar els fets en el context d’una vaga general, i una vaga general en un moment en que el país té mig país a l’atur, s’han retallat les ajudes socials, beques i cada dia surt un nou cas de corrupció política. Creiem que el malestar social és gran i que és legítim manifestar-ho. Així, creiem que encara que les acusades foren les responsables de tals fets, que no és el cas, ja hem dit que un d’ells ni tant sols estava a Tortosa aquella nit, les penes que es demanen són totalment desmesurades.

 

Aquestes reaccions policials i judicials desmesurades no hauria de ser la resposta del poder al malestar general. Les qüestions polítiques s’haurien de resoldre des de la política i no pas des de la repressió policial.

 

Per tot plegat els diferents sindicats que van convocar la vaga general així com la junta de personal d’ensenyament, han mostrat el seu rebuig davant aquest judici i la solidaritat amb les persones encausades. 

 

Des del Grup de Suport Contra la Repressió de les Terres de l’Ebre hem convocat una concentració el mateix dia del judici, el 19 de juny a les 8.45h al davant dels jutjats de Tortosa. 

 

Demanem l’absolució de les tres persones encausades i la solidaritat de la ciutadania davant un clar cas de repressió política.

 

Si toquen a una ens toquen a totes.

La solidaritat la nostra millor arma.

El moviment antitaurí es jutjat a Mallorca

El proper dimarts 13 de gener una activista dels moviments animalistes de Mallorca, V de Vegana i ICA Animalista, s’enfrontarà a un judici per una suposada resistència greu a l’autoritat.

 

L’Aida està imputada per uns fets del passat estiu, quan va ser identificada sense motiu per assistir  a una de les concentracions antitaurines que es porten fent des de fa anys a Inca. La protesta es va celebrar sense problemes i sense enfrontaments amb els cossos policials, però la Guàrdia Civil va intervenir al finalitzar la concentració seguint i intimidant a la companya. Cal dir, que durant tot el procediment, la Guàrdia Civil s’ha basat en fets que no han existit mai i ha portat el procediment sense realitzar les notificacions corresponents.

Aquest cas, no és més que un intent de criminalització a les protestes antitaurines, que estiu rera estiu s’han realitzat a Mallorca i que cada vegada tenen més seguidors.

Es tracta, una vegada més, d’un dels intents de reprimir qualsevol protesta mallorquina, en aquest cas dirigida a la defensa dels drets dels animals i en contra de la tauromàquia. Sabem del cert que si ens reprimeixen és perquè les mobilitzacions creixen, és per això, que la nostra resposta i la mostra de solidaritat ha de seguir sent clara i contundent.

 

Des d’Alerta Solidària volem mostrar el nostre suport a la companya encausada i convocam el proper dimarts 13 a les 11.45h a les portes dels jutjats d’Inca a la concentració que es celebrarà a les portes del judici.

 

Si en toquen a una, ens toquen a totes,

Mallorca antitaurina!!

#SomCasal El Tres Lliris en perill de desallotjament

El Casal Popular Tres Lliris de Gràcia (Barcelonès) es troba en perill de desallotjament des del passat dilluns. Després del desallotjament de l’Ateneu Popular de l’Eixample, Xavier Trias no atura els procesos de desallotjament a la ciutat de Barcelona.

 

A continuació reproduïm el comunicat de l’assemblea del Casal:

Cartell contra el desallotjament

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A finals de gener del 2014, un grup de joves de la Vila de Gràcia vam entrar a una oficina de Catalunya Caixa en desús des de feia més de tres anys, situada al número 227 de Travessera de Gràcia, amb la intenció de convertir aquell espai en un casal autogestionat per les joves gracienques. Durant aquests mesos hem posat en marxa el projecte amb molt d’esforç, demostrant la consolidació d’aquest en la passada Festa Major, programant set dies de festes al carrer Montmany. Així, el Casal Popular Tres Lliris ha esdevingut un espai de trobada alternatiu a tenir en compte al barri, i volem que segueixi creixent fins a ser un referent de participació política juvenil a la Vila de Gràcia.

No obstant això, a finals del mes de maig, coincidint amb l’intent de desallotjament del CSA Can Vies del barri de Sants, va arribar la carta dels jutjats en la qual ens comunicaven que s’havia decretat el desallotjament cautelar de l’espai, i que per tant teníem 5 dies hàbils per a abandonar-lo pel nostre propi peu. Es va realitzar una roda de premsa en la qual vam deixar clar que no abandonaríem l’espai sota cap circumstància, i fins aquesta setmana no havíem tornat a tenir notícies d’aquells que volen fer-nos fora.

Aquest dimarts 23 de setembre, ens ha tornat a arribar una amenaça similar. Un cop decretat el desallotjament cautelar, el Casal podria ser desallotjat a partir de la setmana vinent, i se’ns convida a marxar de l’espai pel nostre propi peu.

Nosaltres ens reafirmem: no marxarem. Reivindiquem la okupació com a únic mitjà per a crear un projecte de participació juvenil sense tutel·les, autogestionat i al marge de les lògiques de consum capitalista. Actualment al Casal Popular Tres Lliris hi participen tres col·lectius juvenils i joves a títol individual; multitud de projectes, col·lectius i grups de suport hi han realitzat cafetes per a la seva autogestió i han trobat en el Casal un espai on reunir-se i avançar.

Anunciem, per tant, que a partir de la setmana que ve iniciarem una campanya en defensa del Casal Popular Tres Lliris. Okupar és resistir, i resistir és vèncer. La Vila de Gràcia sempre ha tingut un casal: som les hereves de Can Cacau, de l’Ovidi Montllor, i del Casal Popular de Ros de Olano; som les germanes del Banc Expropiat, de l’Armadillo, l’Ateneu Popular de Vallcarca i de la Kasa de la Muntanya. Com dèiem al principi, som els tres lliris que creixen entre el ciment d’una ciutat que s’enfonsa, i podem assegurar que si els arrenqueu, desencadenareu de nou la Primavera.

ATUREM EL DESALLOTJAMENT DEL CASAL POPULAR TRES LLIRIS!

#SOMCASAL

3 d’octubre judici pel desallotjament de l’Ateneu Popular l’Escletxa

El proper 3 de desembre a jutjats de Sabadell es realitzarà el judici contra l’Ateneu Popular l’Escletxa. Arran Sabadell convoca a solidaritzar-se amb l’espai a partir de les 11 del matí. Tot seguit us fem arribar el comunicat de suport a l’espai:

Comunicat d’Arran Sabadell

El 24 de novembre de 2007, l’Assemblea de Joves de Sabadell i l’Assemblea d’Okupes de Sabadell ocuparen un habitatge que havia estat quinze anys en desús, sense vida i que renaixé per convertir-se en “l’Escletxa”.
L’Ateneu Popular l’Escletxa és un projecte que sorgí de la necessitat de transformar una ciutat morta; amb el ple convenciment de que alimentar-la de vida no només era una possibilitat real sinó una responsabilitat fonamental que teníem -i tenim-  com a joves. Així, el seu alliberament representà la creació d’un espai viu, on el debat i la organització d’aquelles primeres joves transcendia de les quatre parets que l’envoltaven tota vegada que tenia capacitat per intervenir en la realitat de la ciutat. Amb el temps, l’activitat d’aquest local també ha estat la d’omplir un buit indestriable a la nostra lamentable ciutat de consumidors que és: la manca d’infraestructures i espais gestionats i pensats per a les joves; on aquestes es puguin desenvolupar humanament, sobre la base del respecte, la igualtat plena entre persones i l’aprenentatge mutu.
Al llarg d’aquests anys, l’ateneu ha patit successius atacs per part de la màfia immobiliària de l’administració corrupta dels Bustos. Ells insistien en allunyar-nos del projecte mitjançant repressió policial i institucional que sistemàticament anava dirigida contra aquelles qui intentàvem -i intentem- desobeir un sistema antipersona. Vam rebre denúncies i judicis, enderrocaments il·legals que han posat en perill la vida de les nostres companyes, atacs neonazis -ja sabem que la ultradreta acaba servint fidelment al capital fora de la legalitat-, però nosaltres hem seguit.
Aquelles primeres joves que decidirem prendre l’edifici dèiem “tenim dret a recuperar els edificis buits de les mans – o les urpes! – d’aquells que només els volen per especular i enriquir-se a costa dels demés i tenim dret a fer d’aquesta acció una eina política”. Ho advertíem el 2007, quan es comprava la ceguesa i el conformisme de la classe treballadora del nostre país venent prosperitat i riquesa per a tothom. Nosaltres anunciàvem que era una farsa, que vivíem en un sistema econòmic que engreixava la butxaca d’uns pocs desposseint a una gran majoria; que era capaç de fer negoci amb tot el què ens pertany: educació, sanitat, habitatge, etc. I teníem raó, per això decidirem seguir.
L’enfermetat que ahir recorria el nostre país avui accentua els seus símptomes: atur, condicions laborals exponencialment precàries, problemàtiques habitacionals, corrupció tolerada a les institucions, entre altres. Així, projectes com l’Ateneu Popular Escletxa ara prenen més sentit que mai, simbolitzen part de l’antídot natural al sistema malalt que vivim. Són espais que ens obren les portes al qüestionament crític i el trencament estricte amb un model econòmic, social i polític devastador. Un llarg procés que va de la mà de la construcció d’un nou món i que de ben segur començarà esquinçant la seva font d’alimentació, la propietat privada.
Davant del saqueig legal al que ens condemnen, el crit d’agonia de les que no podem més és una melodia que ja sona als carrers, ja sigui en una vaga o en una ocupació de la PAH. Una melodia que sempre és silenciada. Veiem els darrers mesos la ofensiva a diversos espais referents com Can Vies, el Casal de Gràcia o La Resposta. En aquest escenari, se’ns anuncia que el dret a disposar d’aquest espai serà en mans d’un jutge i que aquest es celebrarà el 3 d’octubre del 2014. Però aquest dret no els donarà la seva llei, sinó la legitimitat per seguir construint una ciutat que estigui a les mans del poble treballador català. I per això desobeirem, a totes i cada una de les lleis que ens expropiïn el nostre dret a una vida digne. Amb tota la força, seguirem i els prometem que a Sabadell hi haurà 1, 10, 1000 escletxes fins arribar a la victòria.
Arran Sabadell Creu Alta-Nord
Arran Sabadell Centre-Sud

Comunicat pel desallotjament i dues detencions a Sabadell el dia 29 de juliol

 

El dimarts 29 de juliol, es va fer pública l’okupació d’un habitatge abandonat feia anys per part de joves vinculades a les assembles d’ARRAN de Sabadell. Era l’H.A Sankara. L’espai havia estat alliberat la matinada del dissabte 26 i es feia públic dies després per tal d’evitar desallotjaments express.

Aquesta okupació era reivindicada en el marc de la campanya nacional “Només Lluitant Tenim Futur; AQUÍ i ARA Construïm Alternatives”.


Si nosaltres no construïm alternatives i lluitem pel nostre futur, ningú no ho farà. La taxa d’emancipació juvenil cau imparable; situant-se en el 25,4%. Entre tant, els habitatges buits, mercaderies no rendibles al mercat capitalista, no deixen d’augmentar; més d’un milió als Països Catalans (13,5% dels habitatges construïts), més de 9.000 a Sabadell. Aquestes dades són prova irrefutable que aquest sistema es regeix per les necessitats del mercat i no pel de les persones; i les joves en som un subjecte fortament perjudicat.


Front aquesta situació injusta i insostenible, quan l’administració i fins i tot gran part de les esquerres obliden per complet la lluita pels drets fonamental del jovent, tan sols ens queda al jovent dels Països Catalans organitzar-nos i lluitar.

El que és excepcionalment injust és que, quan intentem posar pobres remeis a la nostra precarietat, el govern no tan sols ens ignora sinó que ens persegueix i reprimeix durament.

 

Passaven les 12.00h del matí de dimarts quan companyes eren concentrades davant de l’edifici abandonat i van aparèixer els Mossos d’Esquadra i van començar a efectuar identificacions. Poc després va arribar un vehicle d’una constructora cridada pels Mossos d’Esquadra i el propietari de l’immoble abandonat. Sobre les 13.00h, els Mossos d’Esquadra van decidir procedir a desallotjar les nostres companyes i detenir-les. Per a això, van entrar per casa d’una veïna a qui van insistir per accedir al seu immoble. Després d’esbotzar violentament la tàpia i de moments de tensió al carrer, les nostres dues companyes van ser detingudes i portades a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sabadell, on es van concentrar al llarg del dia desenes de solidàries. No van ser alliberades fins les 24.00h.


Així doncs, ARRAN Sabadell volem comunicar que:

* El desallotjament va ser il·legal; s’apel·la falsament a la condició de delicte flagrant. Les okupes duien tres dies a l’habitatge abandonat i els Mossos menteixen dient que les van trobar efectuant l’okupació.

Rebutgem profundament una actuació tan irregular dels Mossos d’Esquadra; il·legal, entrant pel pati de la veïna, esbotzant portes amb violència… Ens sembla profundament menyspreable aquesta conducta contra joves que tan sols intenten satisfer les seves necessitats més bàsiques. Aquesta actuació no fa res més que provar que aquest cos policial són el braç armat servil del poder.

* L’actitud dels Mossos d’Esquadra va ser profundament vergonyosa; al llarg de la jornada van mantenir actituds amenaçants, burlesques, van emetre insults –alguns d’ells masclistes-. A més, van arribar a amenaçar a solidàries concentrades davant la comissaria i l’advocada dels detinguts amb allargar el captiveri de les nostres companyes per coaccionar la pressió solidaria. Van arribar a interrompre el procés de declaració de les companyes amb aquesta finalitat, violant garanties democràtiques.

* Exigim la condemna del consistori local a aquesta actuació, el compromís per evitar lamentar situacions com aquestes en un futur i la urgent sensibilització amb la problemàtica juvenil de l’accés a l’habitatge; que passa per les mesures urgents com l’okupació.

* Exigim l’absolució de les nostres companyes dels càrrecs que se’ls imposen per lluitar pel dret del jovent a l’habitatge.

* Agraïm a les persones, col·lectius, nuclis d’organitzacions de l’Esquerra Independentista, a l’organització antirepressiva Alerta Solidaria que sempre hi és en els moments difícils, a l’advocada que ens acompanya i, en definitiva, a tothom qui es va solidaritzar amb nosaltres i la nostra lluita ahir.

* Seguirem en la lluita pel dret del jovent a l’habitatge de Sabadell i animem a totes les persones –joves o no- i col·lectius sensibilitzades a participar-ne activament.

* Avui, dijous 31 d’agost, les nostres companyes declaren a les 9.00h als Jutjats de Sabadell. Convoquem concentració de suport per deixar ben clar que en volem l’absolució i que seguirem lluitant pel dret del jovent a l’habitatge malgrat la repressió. Som força i estem preparades per vèncer!

 

Absolució okupes H.A Sankara.

Per cada desallotjament, una altra okupació. Perquè quan viure és un luxe, okupar és un dret.

Només lluitant tenim futur.

Aquí i ara construïm alternatives.


ARRAN Sabadell (Arran Sabadell Creu Alta-Nord / ARRAN Sabadell Centre-Sud)

Alerta Solidària