Llibertat per a Hamza Yalçin. Periodista detingut per la policia espanyola a Barcelona per ordre d’Erdogan

QUE RES NO ENS FACI CÒMPLICES DEL RÈGIM DICTATORIAL DE RECEP TAYYIP ERDOGAN

L’escriptor i periodista suec d’origen turc Hamza Yalçin va ser detingut, el proppassat dia 3 d’agost, a l’aeroport del Prat, i des d’aleshores està empresonat a Can Brians. La policia espanyola el va detenir executant una ordre de recerca dictada per Recep Tayyip Erdogan, que acusava l’escriptor de pertànyer a una organització terrorista, la qual no existeix, i d’injuriar el president turc a través d’algun dels seus articles. El passat 24 d’agost l’Audiència Nacional va desestimar la petició de llibertat de Hamza fins a la resolució de la causa d’extradició.

Les organitzacions i entitats sotasignats, profundament sorpreses i preocupades per la detenció i empresonament de Hamza, demanem el seu alliberament immediat i la no extradició pels motius que ressenyem:

Hamza Yalçin és un periodista de llarga i fructífera trajectòria, que va haver d’abandonar Turquia per la seva lluita en defensa dels drets civils i polítics. Va ser perseguit per la seva militància i ideologia, i va obtenir l’asil polític i la nacionalitat sueca. Ara és perseguit fora del seu país per exercir la seva feina: explicar la realitat de Turquia, on cada vegada hi ha menys drets i menys garanties per a la població que no combrega amb el règim d’Erdogan. Com amb tots els professionals del periodisme i de l’escriptura, cal garantir sempre el seu dret a la llibertat ideològica i d’expressió. Així com també cal preservar la llibertat de premsa i el dret a la informació de tots els ciutadans. Quan un periodista no es pot expressar lliurement, és tota la societat qui hi surt perdent.

Entenem que aquesta detenció s’emmarca dins la campanya repressiva del president turc Erdogan que, sobretot des del cop estat fallit de juliol de 2016, ha empresonat jutges, advocats, fiscals, membres d’organitzacions en defensa dels Drets Humans, periodistes i escriptors sota falses acusacions de terrorisme, amb el propòsit d’emmudir aquelles veus incòmodes per al seu govern. I continua exercint la repressió sobre tots aquells estaments que no contribueixin al missatge que ell dicta. En aquest sentit, un dels col·lectius més perjudicats ha estat el de la premsa i els professionals de la informació, els quals han vist com han empresonat més de dos

centenars de periodistes en poc temps, que estan a l’espera de judicis que mai no arriben. També han assistit al tancament continu de mitjans de comunicació, sota l’emparament legal de la legislació antiterrorista. L’altre col·lectiu que ha patit aquesta repressió ha estat el dels professors. Avui són milers els empresonats a Turquia de manera arbitrària i sense cap garantia, esperant judici. Turquia ha estat definida pel també periodista turc Can Dündar com “la presó més gran d’Europa”.

Ens preocupa que l’Estat espanyol estigui assumint el paper de còmplice en la repressió de la premsa lliure i en l’empresonament de les veus dissidents envers el règim turc. És greu que un estat democràtic pugui estar jugant una perillosa complicitat amb les autoritats turques, executant una ordre de la Interpol que no tenia obligació d’executar. Altres estats europeus no han fet cas de les peticions de Turquia i s’han negant a col·laborar amb les seves autoritats en l’empresonament i repressió a la dissidència política.

Volem denunciar la manca d’independència del Ministeri Fiscal, el qual hauria de vetllar pel rigorós compliment dels Drets Humans i no sota criteris polítics i corporatius. La seva representació no ha posat en evidència els greus perills que subsisteixen en el present procediment tant per a Hamza Yalçin com per a la llibertat de premsa i d’expressió. En tot moment ha tingut un paper absolutament contrari a la llibertat de Hamza, mantenint l’ingrés a presó fins a la resolució de l’extradició i oposant-se sistemàticament a la petició de llibertat feta per la defensa.

Sol·licitem, per tant, a l’Audiència Nacional, que actuï de forma independent als interessos polítics del govern espanyol i vetlli per l’estricte respecte als Drets Humans, acordant la immediata posada en llibertat de Yalçin i denegant-ne l’extradició.

Així mateix demanem que el govern de l’Estat espanyol, de qui depèn en darrera instància la resolució de l’extradició de Yalçin, denegui l’extradició del periodista suec, amb un clar i inequívoc compromís en la defensa dels Drets Humans, drets que Turquia vulnera sistemàticament.

Finalment, cal recordar que Hamza Yalçin és ciutadà europeu, que va tenir la condició de refugiat polític l’any 1987, fins que va aconseguir la nacionalitat sueca el 2006. La protecció internacional brindada per Suècia va respondre al fet d’haver estat una persona perseguida al seu país d’origen per les seves idees i la seva lluita política i haver estat torturat durant el període de captiveri a Turquia, així com haver estat condemnat a mort a Turquia.

Demanem a les autoritats espanyoles que de cap manera contemplin la possibilitat d’extradir-lo a Turquia. En primer lloc perquè no s’escau, ja que les acusacions es fonamenten en falses atribucions emmarcades en una campanya de repressió a la premsa lliure. Acceptar com a certa la farsa judicial iniciada per les autoritats de Turquia, representaria establir un greu precedent per a aquelles persones que han escollit les lletres per lluitar per la llibertat en els seus països d’origen. Totes aquelles persones que volen explicar el món a través de la paraula, les quals es veuen obligades a buscar refugi en els nostres països. En segon lloc, perquè no hi ha cap mena de garantia que la seva integritat física i moral sigui respectada. Turquia ha suspès l’aplicació del Conveni Europeu dels Drets Humans i existeixen denúncies de múltiples organismes internacionals sobre l’existència de tortures i execucions extrajudicials. Havent estat Yalçin condemnat a mort a Turquia, res no garanteix que les seves autoritats no executin aquesta condemna, ja que l’executiu turc s’està replantejant restaurar la pena de mort.

Per tot l’exposat, demanem l’alliberament immediat i sense condicions de Hamza Yalçin, i la denegació d’extradició a Turquia, així com el cessament immediat del col·laboracionisme de l’Estat espanyol amb el Govern Turc, mancat de garanties democràtiques i de respecte als Drets Humans.

SIGNATURES:

PEN CATALÀ

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA

ALERTA SOLIDÀRIA

AELC- Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

ACEC- Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya ASIL.CAT

ASSOCIACIÓ DE PERIODISTES EUROPEUS DE CATALUNYA GRUP BARNILS

GRUP BARNILS

PEN INTERNACIONAL

RED INTERNACIONAL DE PERIODISTAS CON VISIÓN DE GÉNERO SICOM

SPC- SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA XARXA INTERNACIONAL DE DONES PERIODISTES

La solidaritat de les brigadistes amb les refugiades a judici: Masmi absolució!

 

Aquest 18 de novembre tindrà lloc a Kilkis (Grècia) el judici contra una membre de la BRIGADA A EKO-IDOMENI. La veïna de Manlleu s’enfronta a una pena que oscil·la entre els 6 mesos i els 5 anys.


201611_-_Jornades_solidaritat_Masmi

 

La Masmi, veïna de Manlleu, està acusada de resistència a l’autoritat en el moment que va ser detinguda sortint del camp d’Eko Station després del torn de tallers infantils, on donava suport a les persones que hi vivien resistint. La mateixa setmana van ser detingudes més d’una quarantena de voluntàries, activistes i cooperants al nord de Grècia.

 

Com ella, desenes de persones més, entre brigadistes, activistes, personal mèdic i periodistes, donaven suport a les més de 22.000 persones que voltaven entre Idomeni, Eko, Hara i BP, els quatre camps de la zona. Després de superar l’hivern passat com van poder, entre l’esperança d’haver deixat enrere la guerra i la frustració de veure’s empresonades per la pròspera Unió Europea, la ràzzia queia de nou sobre milers de persones en forma de reclusió o repatriació. A Idomeni, el 10 d’abril es va generar una onada de protestes de les quals la Masmi en va ser testimoni i, armada amb un mòbil, va retransmetre el que les autoritats gregues volien amagar: l’actuació policial, les seves càrregues, els gasos lacrimògens, etc.

 

Aquell mateix dia, totes les activistes i voluntàries van sortir d’Idomeni pel seu propi peu, no va ser fins tres dies més tard que van començar les detencions. En el cas de la Masmi, un cop acabats els torns al camp d’Eko Station i dirigint-se de nou cap a Polykastro, un cotxe policial va aturar cinc brigadistes catalanes i en furgó policial van ser detingudes i traslladades a una comissaria, com altres desenes de voluntaris d’arreu d’Europa. La Masmi en va sortir passades dues nits i dos dies. La policia va obrir aleatòriament diversos expedients deixant sense causes algunes de les detingudes però generant lobertura de diferents causes penals per a moltes altres. És el cas de la nostra companya Masmi i també d’uns veïns de La Garriga i Sabadell que seran jutjats el mes de febrer.

 

La Masmi s’enfronta a un procés penal per resistir contra la dimissió que la nostra societat ha fet de les nostres responsabilitats vers aquelles que necessiten la nostra ajuda. Senfronta a penes de presó per denunciar les polítiques de l’Europa del Capital i reclamar que la solidaritat s’exerceixi vers les necessitats de les persones, no dels mercats.

 

No innocent com és del càrrec d’exercir la solidaritat, la Masmi, com desenes d’altres voluntàries d’arreu d’Europa segueixen al peu del canó. Reincideixen en el delicte al costat de les que fugen per poder viure i topen amb el mur de la incomprensió. Fent realitat els seus somriures diaris amb l’esforç per aixecar, per exemple, el camp d’Eko des d’on arriben crides constants per rebre suport per a aquestes i altres iniciatives solidàries.

 

Gràcies a la valentia de tants i tantes voluntàries com la Masmi, que ens han dut fins a casa la denúncia del que passa a l’altra punta de la Unió Europea, hem pogut copsar la magnitud de la hipocresia dels poders que ens governen. Amb els actes de record de l’exili català, amb les cicatrius del tracte inhumà dispensat per les autoritats franceses contra desenes de milers de republicans catalans, constatem la debilitat de la nostra societat que egoista i cínica prefereix amagar el drama sota l’estora i feble com és, només sap respondre amb més fronteres, tanques, militars i policia.

 

Sabem que qui haurà d’asseure’s algun dia al banc dels acusats són els culpables de tanta explotació i misèria. Però la hipocresia de l’Europa de la Troika, de l’OTAN i de la banca porta ara la Masmi a judici. És el món al revés. Però per això hem nascut algunes. Per donar-li la volta!

 

Per canviar-ho tot! 

 

Per la lliure absolució de la Masmi, per posar fi als processos judicials contra brigadistes internacionals, i per la solidaritat entre pobles! 

 

Logo_ítaca

                      @itacappcc

 

      logo_alerta_solidaria

                @alertasolidaria

De nou en vaga de fam: presos polítics bascos reclamen la reacció de tot un poble

 

Des del dia 18 d’agost, de manera rotativa i amb durada d’una setmana, els presos polítics bascos han hagut de reprendre l’eina darrera, la de la vaga de fam. Tornen a posar el focus en l’estat de desempara legal que pateixen, les discriminacions i arbitrarietats a les que són sotmesos per la política repressiva dels estats francès i espanyol.

La reivindicació no pretén resoldre les incongruències dels sistemes penals dels estats ocupants, no cerca posar fi als flagrants incompliments de les seves pròpies lleis en matèria penitenciària. Molt més enllà de tot això situen al bell mig de la lluita l’exigència de l’alliberament immediat de tots i de totes aquelles que havent lluitat pels drets nacionals i socials del seu poble es troben encara tancades a la presó.


Ha començat a la presó de Huelva i s’afegeix als conflictes oberts com la que protagonitzen altres presos polítics bascos a la presó de Valença (Occitània). Enllaça, doncs, una infinitat de lluites que durant dècades ha donat coherència i sentit a la causa independentista, com és l’atenció i el respecte als drets fonamentals de les persones preses, les més vulnerables de tot conflicte no resolt.

 

El recurs a la vaga de fam ens força a reaccionar, com no podia ser d’una altra manera, i emetre aquestes línies de solidaritat. Compromís amb tots i totes elles que no ha cessat ni un sol dia però que, de manera incomprensible, ha anat quedant arraconat en el decurs dels darrers anys a l’espera de no sabem quins resultats, de no sabem quins gestos misericordiosos de quina institució, ja fos basca, francesa o espanyola.

 

Ningú com els presos i les preses polítiques basques sap millor que la solució passa i es troba al carrer, a on la reivindicació pels seus drets i llibertats s’ha reiniciat amb força. Pas a pas. Poc a poc. Cop a cop.

 

Cridar per l’amnistia no és caure en la utopia ni en la provocació. És un crit imprescindible i de dignitat. Ens recorda on som cada una de nosaltres quan un company o companya pateix la repressió. És l’obligació de tot poble que pretén algun dia ser lliure.

 

Des dels Països Catalans, a totes les persones empresonades per la llibertat nacional i social dels seus pobles, amb especial dedicació per les lluitadores de la presó de Huelva, tot el nostre suport i solidaritat.

 

Alerta Solidària

Organització Antirepressiva de l’Esquerra Independentista

Independentisme gallec: repressió política i context

 

 

En motiu de la Diada de Galícia, 25 de juliol, Alerta Solidària, gràcies a la col·laboració de l’organització homòloga Ceivar, i el Col·lectiu de Processades en l’Operació Jaro, proposem la lectura del següent treball per atansar-nos a la realitat i complexitat de la repressió política contra l’independentisme gallec.

En reconeixement al seu treball, sumant-nos a l’exigència pel retorn a casa de les companyes empresonades per l’Estat espanyol, amb agraïment i disposició per enfortir llaços i lluites, des dels Països Catalans també cridem #Liberdade!

 

 

Independentisme gallec, repressió política i context

El més immediat: L’operació Jaro

La Guàrdia Civil inicia el 30 d’octubre de 2015 una operació contra l’independentisme gallec organitzat consistent en la detenció de nou militants, el registre dels seus domicilis i la seu nacional de la formació independentista Causa Galiza, la sostracció d’abundant documentació i la posterior conducció dels detinguts i la detinguda a un quarter madrileny on estaran al voltant de 72 hores sota una incomunicació parcial sense aplicació de la Llei Antiterrorista. En aquest temps, són interrogats políticament d’un en un per la Guàrdia Civil espanyola.

Aquestes detencions es produeixen de matinada, assaltant els domicilis a punta de metralleta en operacions en escamot, o quan els militants es dirigien a la feina. Amb la posada a disposició judicial a l’Audiència Nacional espanyola, el jutge Eloy Velasco decreta la seva llibertat amb càrrecs de “integració en organització terrorista” i “enaltiment del terrorisme”. A més, dicta la “suspensió d’activitats” de Causa Galiza per dos anys al valorar, segons reprodueixen els mitjans, que és “el braç polític de Resistência Galega“, fal·làcia que les detingudes neguen i careixen de credibilitat a la societat gallega.

A posteriori, després del recurs de la defensa, el jutge rebaixa la “suspensió” de Causa Galiza a un any, que és una il·legalització de facto, i anuncia la seva prorrogabilitat. A més, Velasco convoca en el periode preelectoral previ al 20D als dirigents del BNG Xavier Vence i Bieito Lobeira justificant la citació en l’existència d’una acta de l’organització independentista sobre un reunió mantinguda amb el BNG el 2013. S’investiga així una trobada entre el BNG i una altra organització política que, segons Velasco, seria part d’un entramat organitzatiu il·legal. En aquest vas, la intencionalitat de criminalitzar totes les modalitats de nacionalisme gallec sembla clara.

Liquidació del dret d’associació

En aquest episodi repressiu celebrat pel Delegat de Govern d’Espanya Santiago Villanueva i, més enllà del judici mediàtic i de la vulneració de la presumpció d’innocència, revalida la política de cinturó sanitari, criminalització dura i persecució policial i penal que enfronta històricament l’independentisme gallec. A més, aporta la novetat d’eliminar manu militari una opció política. Aquest salt qualitatiu és important, perquè extén l’aplicació de polítiques penals d’excepció de la militància il·legal que tradicionalment fou la seva destinatària exclusiva a la que desenvolupa una activitat política pública i coneguda.

El que en l’actualitat està en qüestió és, per tant, el dret de la militància gallega a organitzar el projecte independentista al marge de les grans opcions nacionalistes amb presència i vocació institucional. Ara, la processada i els processats sostenen un pols jurídic en defensa del status quo previ a l’operació i esperen el resultat final del procés, de forma que es conegui si aquest arriba a judici, amb quines acusacions finals i sobre quantes persones.

Escassa credibilitat de la versió oficial i activació de la solidaritat.

L’Operació Jaro, en referència probable al terme cinegètic que descriu l’acorralament i caça d’una petita presa, va suposar reaccions dispars a Galiza. Si bé amplis sectors van quedar aliens a l’operatiu, o van assumir acríticament la versió oficial, en aquesta ocasió el discurs que lliga Causa Galiza a una suposada “organització terrorista” va ser rebut amb escepticisme. Una prova més de la falta de credibilitat de l’actual règim constitucional espanyol.

La condició pública dels detinguts i la detinguda, la seva integració als moviments populars i els seus respectius entorns socials, el fet de que en molts casos siguin persones amb llarga trajectòria en la lluita política i la inexistència d’armes o explosius als domicilis van provocar una extensa sensació de muntatge policial en sectors que, habitualment, miren cap altra banda davant aquest tipus d’operacions.

Així, després de la seqüència de declaracions dels principals agents socials, sindicals i polítics del país –amb el sindicat nacionalista CIG al capdavant-, el 24 de gener quasi mil persones sortien al carrer contra la il·legalització i a favor dels “drets civils i polítics per a tots i totes”. La xifra és limitada a la vista de la gravetat del succeït, però l’altíssima pluralitat ideològica i partidària de la contestació revela el grau de deslegitimació de l’operatiu als sectors més dinàmics dels nostre poble i la creixent falta de confiança en aquest tipus d’actuacions.

 

 

Colpejar les nostres organitzacions: Una constant repressiva històrica

L’Operació Jaro és, més enllà de les seves especificitats, una més de les operacions policials produïdes a Galiza contra l’independentisme organitzat. Així, al 1975, la Brigada Politico-Social colpeja a la UPG i deté i engarjola diversos militants i assassina el seu dirigent més destacat. Al 1980, abans del referèndum estatutari, són 16 militants de Galiza Ceibe (OLN) i PGP detinguts i torturats. Al 1991, la direcció de la Assembleia do Povo Unido (APU) és atacada i a 2005 la Operación Castiñeiras posa al punt de mira a la Assembleia da Mocidade Independentista (AMI) amb 11 militants segrestats.

En tots els casos és el suposat vincle a la violència política el que ofereix la coartada per desplegar la màxima contundència contra militants i estructures en el que el camp d’actuació és legal. L’objectiu no és altre que, primer, circumscriure l’independentisme a una qüestió d’ordre públic negant una certa normalització com agent polític nacional i abordant-ho sols per vies policials, judicials i carceràries. En segon lloc, fixar al voltant d’aquesta proposta política un cinturó sanitari que dificulti la seva expansió a un país amb condicions objectives per a una major introducció i força social. De fet, una recent enquesta del diari espanyol “La Voz de Galicia” situa pròxim al 40% el percentatge de gallecs i gallegues entre 18 i 34 anys favorables a exercir el dret a l’autodeterminació.

D’alguna manera, el règim que combat d’una forma o altra totes les expressions polítiques, socials i sindicals de construcció nacional, inclús quan no disposen d’una perspectiva estratègica de ruptura amb Espanya, tracta de condicionar per via repressiva la viabilitat d’un projecte independentista autònom i, utilitzant la força, guia la militància cap a operacions reformistes que no tenen de voluntat estratègica de desconnexió amb l’estat espanyol.

 

 

Violència independentista i militants a presó

L’existència de violència política de signe independentista a la història recent del nostre país és un fenomen que va iniciar-se abans de la Transició al règim actual i va expressar-se en successius episodis. La seva persecució i repressió policial, penal i penitenciària va causar al llarg d’aquests 40 anys un continuum temporal en la presència de presos i preses independentistes gallecs a les presons, però també en l’aplicació de mesures d’excepció –tortura, tribunals especials, gallegues a les presons, classificació FIES-3, dispersió, vulneració de drets bàsics, etc- i en la denúncia corresponent d’aquestes vulneracions de drets i la solidaritat amb les persones represaliades que s’allarga fins avui gràcies a estructures com el Organismo Popular Anti-repressivo Ceivar que es constitueix al 2003.

Actualment, com a resultat de la repressió estatal d’aquesta violència, cinc independentistes gallecs i gallegues compleixen condemnes de presó a centenars de kilòmetres de Galiza acusats de col·laborar amb o executar accions de la suposada organització armada Resistência Galega. L’objectiu d’aquestes seria, segons les sentències de l’Audiència Nacional, “subvertir l’ordre constitucional” per avançar cap a la independència de Galiza. Sobre el fet de si responen a iniciatives individuals, o a una lògica col·lectiva i organitzada, s’ha plantejat en els últims anys un debat político-institucional, mediàtic i, inclús, judicial i policial, en el que els sector espanyolistes i certs aparells de l’Estat defensaren l’existència d’una organització terrorista a Galiza que els sectors nacionalistes neguen.

Més enllà d’aquesta polèmica, a 2013, l’Audiència Nacional espanyola, tancava la qüestió a efectes pràctics dictant la primera sentència que va establir, jurídicament, l’existència d’un grup armat independentista operatiu al nostre país. La reclamació portada a terme per la iniciativa de familiars i amics dels presos i preses independentistes gallegues Que Voltem para a Casa! davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg per a que revisés aquesta resolució, per tractar-se d’un judici on va vulnerar-se el dret a la defensa, va ser finalment desestimada, confirmant per primera vegada, a nivell legal, i més enllà de debats polítics, l’existència d’aquesta organització, i iniciant, probablement, un nou paradigma a l’abordatge repressiu de l’independentisme gallec sintetitzable amb la consigna Tot és Resistência Galega a imitació del Tot és ETA aplicat a Euskal Herria i que tindria en l’Operació Jaro una de les seves expressions més recents.

Combinar repressió d’alta i baixa intensitat i nou paradigma Tot és Resistência Galega

Tradicionalment, les accions policials i les condemnes judicials de més pes estan emparellades a la repressió de la violència política. Aquí, el règim espanyol va aplicar i aplica mesures com les ressenyades més a dalt. Ara, utilitzant aquest nou concepte intencionalment extens de terrorisme, Madrid dibuixa una repressió en la que ja no sols es tracta d’aturar i castigar accions il·legals –”Terrorisme”-, sinó d’atacar directament l’acció política independentista i la solidaritat antirepressiva, a la que assenyala en diferents sumaris judicials, tirant mà de la política coneguda com a Dret Penal de l’Enemic.

El paradigma Tot és ETA, que va permetre il·legalitzacions, detencions, tortures i empresonaments de basques i bascos i va dibuixar “l’entorn del terrorisme”, és probablement importat ara, a petita escala, amb tempos i mètodes adaptats al nostre context, amb Tot és Resistència Galega, de forma que s’amplien els marges de discrecionalitat policial i judicial. Aquest nou paradigma, que ja va sorgir experimentalment al 2005 l’Operació Castiñeiras pretén dificultar el desenvolupament polític-organitzatiu de l’independentisme i es combina amb l’omnipresent repressió de baixa intensitat basada en l’extorsió econòmica i administrativa, els judicis, les petites condemnes acumulatives de presó, la criminalització mediàtica, el pressing policial, les temptatives d’infiltració, la violència policial i, ara, com a fermall qualitativament superior, l’amenaça d’il·legalització per a les organitzacions i de presó pels seus militants.

 

 

Modelant el mapa polític utilitzant la repressió

Es pretén així reduir i equiparar a terrorisme tot un moviment sociopolític que necessàriament està abocat a diversificar les seves modalitats i àmbits d’actuació i, a més, limitar-lo a l’autodefensa davant la repressió, tractant de contenir el seu creixement i envoltar-lo en un bucle impossible. Aquesta repressió de baixa intensitat acompanyada de l’aplicació sistemàtica del Dret Penal de l’Enemic, i de periòdics cops policials, succeeix en una societat amb altes taxes d’atur i pauperització, amb una consciència nacional minoritzada com a resultat del seu específic desenvolupament històric i socioeconòmic, amb clara hegemonia espanyola a nivell social, polític i institucional, i amb sectors nacionalistes que, majoritàriament, apostaren per la via estatutària i ara, es debaten entre donar suport la ficció d’un procés rupturista a l’Estat, o avalar la retòrica sobiranista formal que, en la pràctica, sols pretén la reforma de l’Estat Espanyol.

En aquest escenari, la continuïtat d’un independentisme minoritzat des de la Transició va possibilitar, fins i tot sota la intensa repressió de que sempre va ser objecte, la seva presència social arribarà a sostres històrics i que una nova generació reivindiqui avui obertament la independència nacional. No obstant, l’assignatura pendent és construir i consolidar un projecte ampli i il·lusionant i una estratègia per superar aquesta minorització social. L’objectiu de la repressió és, doncs, impossibilitar-ho, reduir-nos a un “problema d’ordre públic”, i definir les opcions del possible a cop d’acció policial, judicis i presó. Aquí enquadrem nosaltres la recent Operación Jaro: invisibilitzar la construcció del que és imprescindible i urgent.

 

Coletivo de Processadas e Processados na Operación Jaro

Ceivar (Organismo Popular Anti-repressivo)

 


#BenvingudesRefugiades | ARRAN i Alerta Solidària enfront el desallotjament d’EKO Station

 

Des del 2015, més d’un milió de refugiades han arribat a Grècia. Durant aquest any, només 569 han sigut acollides a països de la UE. El camp de refugiades d’Idomeni i posteriorment EkoStation, situat a la població de Polýkastro, han sigut un expositor de solidaritat internacionalista, de suport incansable, d’esforç col·lectiu i sobretot de col·lectivitat. Centenars de voluntàries han procurat dignificar els dies eterns de les refugiades en uns camps que tot i ser suposadament provisionals, han esdevingut eterns.

 

L’esperança per veure les fronteres obertes s’ha vist truncada un cop més aquest matí quan la policia grega ha desallotjat el camp Eko Station. Les refugiades han estat traslladades a un nou camp militar anomenat Facilia i controlat per les forces aèries.
L’Eko camp ha esdevingut un símbol de solidaritat per totes les mostres de suport rebudes amb la presència de moltes voluntàries dels Països Catalans, entre les quals militants d’Arran Lleida, Arran Poblenou i d’Arran Cardedeu així com companyes de diverses organitzacions i col·lectius de l’Esquerra Independentista. Durant el desallotjament les voluntàries han estat retingudes sense rebre cap tipus d’explicació i, finalment, les han deixat anar després d’identificar-les.

Des d’Arran i Alerta Solidària tenim clar que les refugiades no són números ni quotes a repartir, no són mercaderies a la mercè de les polítiques xenòfobes i racistes. Avui com a ahir, la Unió Europea segueix vulnerant els drets de les persones deixant de banda la Declaració dels Drets Humans per a sotmetre’s als interessos del capital. Denunciem les vulneracions dels drets de qualsevol persona, i no romandrem passives davant cap atac contra les persones, així com cap a la seva dignitat o integritat.

Alhora, volem denunciar la cara més amarga del feixisme europeu que, amb les normes imposades per la Unió Europea, no fa altra cosa que sotmetre’s una vegada més al poder del capital i del mercat, promovent l’apartheid de classes i el racisme contra totes les migrades i refugiades que intenten saltar els murs de la vergonya que els països europeus alcen davant seu.

Per tot això, convoquem a totes les persones solidàries a manifestar-se el pròxim 19 de juny a Barcelona a deixar ben clar que ni les seves lleis, ni els seus atacs a les persones solidàries i refugiades ens aturaran. Seguirem ajudant a les refugiades fins que obtinguin tots els drets que es mereixen, perquè CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL!

OPEN THE BORDERS!!

Vídeo del desallotjament: https://youtu.be/BXIXlAZbirc

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista

Als Països Catalans, 13 de juny del 2016

5 membres de la Brigada Vallesana detinguts a Idomeni

 

Cinc membres de la Brigada Vallesana a Idomeni han estat detingudes avui. A falta de més informació sobre els motius concrets de la detenció, podem informar que una de les persones detingudes és saballenca, fortament vinculada als moviments populars de la ciutat. En aquest sentit, des del MPS, la CUP Sabadell i Alerta Solidària volem donar tot el nostre suport a aquestes 5 persones detingudes.

 

Per altra banda, denunciem de nou el vergonyós tractament que estan rebent les persones refugiades per part de la UE i el lamentable paper que està tenint l’estat Espanyol. Ambdues institucions tenen les mans tacades de sang pels centenars de morts en els viatges de les persones refugiades i pels maltractaments que estan infringint a aquestes persones en la seva arribada a Europa. És per això que volem mostrar tot el nostre compromís i solidaritat amb les persones refugiades i amb totes aquelles persones compromeses que han anat a defensar els seus drets, com la brigada vallesana.

 

Així doncs exigim la llibertat immediata de les 5 persones detingudes així com un canvi immediat en les polítiques cap a les refugiades per part de la UE i l’estat Espanyol.

 

Llibertat immediata pel Juanma, Lluís, Anna, Masmis i Arnau!

Refugees welcome!

 

 

Moviment Popular de Sabadell (MPS)

Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sabadell

Alerta Solidària

Comunicat en motiu de la detenció d’una companya a la frontera entre Grècia i Macedònia

Aquest matí hem tingut coneixement que la companya Mar Bondia, militant de l’organització juvenil de

l’Esquerra Independentista, Arran ha estat deixada en llibertat després de pagar una multa de 260 €.

Va ser detinguda per la policia de Macedònia, juntament amb cinquanta persones més, membres d’ONGs i periodistes. Presumptament per haver entrat de forma irregular en aquest país. A més de la sanció de 260 € se’ls ha imposat la prohibició d’entrada a Macedònia durant un període de 6 mesos.

Des d’Aletra Solidària i Arran, volem agrair en primer lloc les mostres de suport i solidaritat cap a les persones detingudes, així com la tasca de mantenir-nos informades del que passava a Macedònia. Cap govern, ni institució pública de macedònia, ni catalana, ni de l’estat espanyol a hores d’ara ens han informat de res de la situació patida per les detingudes, motius de la detenció, ni quines gestions s’estaven realitzant per exigir-ne l’alliberament immediat.

Volem deixar clar, per tant, que l’alliberament de la Mar i de la resta de detinguts s’ha produït per la pressió de la xarxa solidària i no per cap gestió de cap institució.

Resulta completament inacceptable el doble raser de la legislació europea, que per una banda obliga als estats a pagar el deute de la troika, asfixiant el poble treballador, i aniquilant el poc estat social que en les darreres dècades s’havia construït, i per una altra banda, es permet la vulneració de drets humans de forma sistemàtica, així com l’incompliment dels tractats que permeten que els ciutadans de la UE puguin entrar a Macedònia sense necessitat de visat, ni tant sols de passaport durant un període de 90 dies.

El cert és que la pràctica de la UE va encaminada a permetre, sinó fomentar, la vulneració dels drets humans dels refugiats, així com de qualsevol persona que s’hi solidaritzi o esdevingui un testimoni de la inhumana situació de les refugiades.

Així doncs, mentre ahir es parlava de les persones detingudes, el focus d’atenció es desviava i no es parlava ni de l’estat del camp d’Eidomeni, ni dels tres morts que hi va haver en intentar creuar el riu cap a Macedònia.

Per aquest motiu, volem deixar clar que la nostra solidaritat és cap a les persones detingudes, així com de les persones refugiades i migrades a qui sistemàticament se’ls neguen i vulneren els Drets Humans.

La UE és una màquina d’extermini de drets i de persones. No en el nostre nom!

#RefugiadesBenvingudes

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista

Als Països Catalans, 15 de març del 2016

SOLIDARITAT AMB EL POBLE BASC, SIGUEM UN MUR DE SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA

Malgrat que la societat basca porta molts anys exigint la fi de les polítiques de càstig i repressió exercides per l’Estat espanyol i pel PNV, aquest dilluns vam poder comprovar com encara l’Audiència Nacional ordena, i el PNV obeeix.

El passat diumenge a Gasteiz es va dur a terme una mobilització de solidaritat cap a les repressaliades polítiques que va acabar amb un mur de solidaritat i de desobediència civil per evitar que detinguessin a tres persones que havien estat condemnades a 6 anys de presó per fer política, amb declaracions autoinculpatòries realitzades sota tortura.

El resultat final d’aquest cap de setmana és de 20 persones detingudes, les tres persones que havien estat condemnades, 17 solidàries (de les més de 300 persones que conformaven el mur) que van fer resistència pacífica per demanar que no es continuïn jutjant i executant Sentències contra les persones que estan duent a terme un activisme polític per la construcció d’una Euskal Herria independent, socialista i feminista; així com més de 70 persones ferides per l’actuació de violència extrema de l’Ertzaintza.

El dilluns a dos quarts de nou del matí van aparèixer a la Plaça de la Verge Blanca de Gasteiz 17 furgones carregades d’homes negres, sense número de TIP, tapats amb passamuntanyes per fer impossible la seva identificació, començant el dispositiu de l’Ertzaintza per trencar el mur de solidaritat.

El dispositiu s’allargà tot el matí. Nerviosisme per part de la policia al no trobar les persones que volien detenir; pràctiques de violència extrema de l’Ertzaintza cap a les persones que sense emprar cap mena de força o violència cap a la policia estaven assegudes a terra envoltant de carinyo, solidaritat i suport a les darreres tres víctimes de la política de venjança de l’Estat espanyol.

MALTRACTAMENTS, TORTURA, VEXACIONS

L’actuació de la policia autonòmica fou completament injustificada: arrossegar gent pels cabells durant metres de recorregut; estirar persones per les orelles alçant-les del terra; tapar la boca i el nas per produir ofegament; retorçaments i luxacions d’extremitats; colpejar amb la porra caps, cares, colls, braços, mans, dits, estomacs i entrecuix; pujar-se amb tot el pes sobre les cames immòbils de les solidàries; trepitjar mans; amenaces de mort traient el cordó de seguretat de la pistola; i fins i tot la pràctica de la banyera en una font.

Malauradament res de nou, pràctiques habituals emparades pels responsables polítics.

El balanç final més de 70 persones ferides a la vista de tothom que era al carrer o que seguia les xarxes socials.

SOLIDARITATS RECOLIDES

La duresa de les imatges de l’actuació policial causà indignació a les xarxes socials.

Al llarg de la durada del mur de solidaritat es van anar recollint suports d’arreu, en contra de la política de repressió de l’Estat espanyol vers el poble basc, contra el seguidisme cec del Lehendakari, contra la brutalitat policial, i de reconeixement cap a les que tenen la ferma decisió d’aturar el sense sentit.

El dimarts familiars de les persones que van ser al mur van fer una roda de premsa, exhibint fotografies de les lesions produïdes per l’Ertzaintza, i anunciant accions legals.

També es va iniciar una campanya, que continua oberta i que encara us hi podeu adherir, de recollida de signatures interpel·lant als representants polítics per posar fi a la persecució política.

https://www.change.org/p/euskal-herriko-erakunde-publikoak-pausoak-epaiketak-eta-atxiloketak-gelditzeko?recruiter=34173728&utm_campaign=signature_receipt&utm_medium=email&utm_source=share_petition

Per aquest motiu, des d’Alerta Solidària no podem deixar de mostrar l’afecta i la solidaritat amb el poble basc.

 

 

 


Solidaritat amb l’Alfon, obrer castellà amenaçat amb presó per defensar els drets laborals

 

Conscients que l’amenaça de la precarietat laboral, l’empobriment constant i la repressió contra qui protesta és comuna a tots els pobles d’arreu de l’Estat espanyol, volem fer-nos ressò de la campanya que des de Madrid s’impulsa per evitar l’empresonament de l’Alfon. Amb tot el nostre suport, en solidaritat amb la classe treballadora castellana, reproduïm l’escrit de crida a la solidaritat que el seu grup de suport ens ha fet arribar.


VOLEM QUE ALFON SEGUEIXI EN LLIBERTAT

 

Des de la Plataforma per la Llibertat d’Alfon, fem aquesta crida per sol•licitar-vos que us uniu a la campanya que estem realitzant, exigint la seva llibertat.

 

El proper dia 18 de setembre es celebrarà el judici contra el nostre familiar, veí, amic i company Alfon, demanant-li 5 anys i mig de presó.

 

Alfon és un jove de 22 anys, veí del barri obrer de Vallecas situat a Madrid. Va ser detingut en sortir de casa quan es dirigia al piquet unitari del seu barri, per la vaga general europea del 14 de novembre 2012. Per a reivindicar no més atur, no a la reforma laboral, no a les retallades socials, no a la privatització de la sanitat, l’ensenyament, etc.

 

Gràcies a la vostra solidaritat i mobilitzacions internacionals del dia 28 desembre de 2012, vam ser capaços de trencar el silenci informatiu que pretenia mantenir en l’ostracisme i treure’l de la presó als 56 dies d’ingressar, és a dir el 9 gener 2013.

 

La repressió a l’Estat Espanyol ha anat en augment de forma escandalosa fins a arribar a uns límits insospitats de falta de llibertats. Som  desenes de milers amb multes, més d’un miler les persones imputades i moltíssims centenars amb petició de presó per participar en les lluites socials, polítiques i sindicals.

 

Per això hem organitzat una sèrie de mobilitzacions tant al seu barri i ciutat com a la resta de l’Estat Espanyol i hem convocat de nou, una jornada solidària internacional el proper 16 de setembre a les 19: 00h. Necessitem  la vostra solidaritat activa com ja ho vau fer anteriorment.

 

Us proposem:

-Fer difusió d’aquest cas dintre de les vostres possibilitats (mails, xerrades informatives …)

-Fer una concentració acompanyada d’un comunicat (dia 16 a les 19: 00h en un lloc emblemàtic de la vostra ciutat o poble on tingueu costum de realitzar actes i mobilitzacions) agrairem envieu foto al correu electrònic

-Fer una pancarta amb la frase ALFON LLIBERTAT, penjar-la a la vostra ciutat la nit del 9 al 10 de setembre i fer-vos una foto per enviar-nos a l’e-mail, ja que això en el seu dia va tenir molta importància de cara al seu alliberament.

 

Agraïm la vostra solidaritat i quedem a l’espera de la vostra resposta.

 

Alfon Llibertat!

Per la llibertat i retirada de càrrecs de totes les persones acusades i / o preses!

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!

 

COMPTE CORRENT SOLIDARI: 0487 0542 86 2000051729 (a nom de Mares Contra la Repressió)

Facebook: Grup Suport Alfon

Twitter: Alfon_libertad

Correu electrònic: alfon_libertad@hotmail.com

Web: www.alfonlibertad.wordpress.com

 

Amb el suport d’Alerta Solidària, a 26 d’agost, Països Catalans.

9 d’octubre: manifest contra la repressió i la criminalització d’Herrira

 

Ahir, 9 d’octubre, dins de l’acte polític de l’Esquerra independentista, es recordaren, a través d’un petit parlament, les detencions practicades contra el col·lectiu Herrira el passat 30 de setembre. Alerta Solidària i Amics i Amigues d’Euskal Herria, mostraren així el seu suport a aquest col·lectiu, fent-se ressó també dels últims cops repressius que s’han patit a les nostres terres últimament. Ací vos deixem el comunicat de recolzament.

 

 

foto 9

 

Ja fa més d’una setmana, el 30 de setembre, el govern de l’Estat espanyol, va segrestar a 18 persones, membres del col·lectiu Herrira, col·lectiu basc per la defensa de drets humans.


Eixe mateix dia, a Alacant, als Països Catalans, començaren a ploure multes derivades de les protestes socials per la inauguració de l’AVE.

 

Eixe mateix dia, a molts pobles del País Valencià, arribaven citacions d’un judici que intenta criminalitzar la massiva manifestació que tingué lloc a Burjassot el passat 13 d’abril en memòria de Guillem Agulló.

 

Diferents llocs, diferents persones, un mateix convenciment. El convenciment que mostrà el poble basc, quan va sortir al carrer novament sense por, de manera immediata, per exigir la llibertat de les companyes d’Herrira, per exigir la llibertat d’aquelles que durant tant temps han sigut la cara visible d’un conflicte, d’una lluita per la dignitat de les preses polítiques basques, de les seues famílies, i companyes. La cara visible de la solidaritat.

 

Un convenciment que hui, 9 d’octubre, expressem als nostres carrers, amb la fermesa de saber-nos solidàries, de caminar juntes, sense por, de saber enfrontar tots els reptes, de saber-nos acompanyades…

 

A les militants polítiques preses, a les que dia a dia s’enfronten a la repressió policial, a les que pensen que res no és en va; que rés d’allò que diuen ni d’allò que fan no es perd, si en el joc arrisquen tot el que tenen, sense temor a perdre, us diem que MAI ESTAREU SOLES, MAI SEREU VENÇUDES.