Sincers amb la cara tapada o hipòcrites a cara descoberta

 

Aquest cap de setmana, i després de les mobilitzacions a Girona, Terrassa i Barcelona, els CDRs han tornat a l’acció tallant autopistes i aixecant barreres de peatges. Novament però, veus, diguem-ne qualificades, han sortit, a corre-cuita, a criticar els qui es mouen fora dels paràmetres en els que ens pretenen encaixonar. L’objecte de judici ara és l’ús de màscares, tapaboques, caputxes… és a dir, dur la cara tapada.

Aquestes consideracions, que admeten interessants debats que van més enllà de l’estricta ocultació d’una identitat alhora de dur a terme una acció pacífica i simbòlica, obvien amb voluntat cínica, és a dir, amb crua hipocresia, les causes que empenyen certs manifestants a pretendre ocultar la seva persona. I és que evidentment el que es vol és esquivar els efectes repressius d’un estat policial i judicial determinat a conculcar els nostres drets més elementals de manifestació. Així, qui assenyala que no té sentit ocultar el rostre quan es porta a terme una acció pacífica, perquè l’hem de poder realitzar a cara descoberta, i fins i tot justificar-la raonadament i tranquil·la, amb noms i cognoms, està oblidant, deliberadament, que són, principalment, els Mossos d’Esquadra, els encarregats de reprimir aquest tipus d’accions legítimes. És a dir, de nou, se’ns demanen accions però se’ns colpeja. Se’ns demana que actuem a cara descoberta i així se’ns sanciona administrativament o se’ns imputa judicialment.

Exemples en tenim a cabassos en el pre, durant i post 155 del cos autonòmic policial. En les darrers setmanes, amb imputacions a membres de CDRs de Martorell o de Figueres. Casos en què, sense identificar in situ a ningú, però en base a les imatges captades i els arxius de caràcter polític dels Mossos, es procedeix a encartar, per a multes o sancions penals a qui, fins ara, anava a les manifestacions pacífiques a cara descoberta. Com el cas del CDR de la Cerdanya, on una persona, que comunica als agents policials el recorregut, publicat i conegut, d’una marxa, entre els pobles d’Alp i Das, acaba imputat com director de manifestació il·lícita.

Creiem, a aquestes alçades, que tothom és conscient del plus de punibilitat que pot comportar l’ús de “disfressa”, segons terminologia del Codi Penal de l’enemic, l’Estat espanyol. Constitueix un agreujant segons l’art. 22.2 CP, però també, en l’àmbit sancionador administratiu per l’art. 33.2 de la Llei de protecció ciutadana, dita Llei mordassa. Advertir de les possible nocives conseqüències és, a més de sobrer, molt cínic, quan a aquestes eines repressives recorren tan ràpidament els qui depenen del Departament d’Interior.

En la situació present tan excepcional, en què l’aixecament de peatges va justificar una operació antiterrorista per la qual, dues companyes, la Tamara i l’Adri, encara en pateixen les conseqüències repressives resulta, com a mínim, hipòcrita, que es gosi, des de l’esfera política que governa avui en dia els Mossos d’Esquadra, recriminar a qui, en legítima defensa d’un dret fonamental, ha de recórrer, malauradament, a tapar-se el rostre per poder sortir al carrer.

Benvingudes siguin les protestes contra l’estat d’excepció que patim i les accions a favor de la República. Vinguin d’on vinguin, també dels qui professen superioritats morals com la crítica que volem combatre. Tots i totes tenim un paper a fer. Fem-lo i seguim endavant.

Visca la lluita del Poble!

 

Alerta Solidària

10 de desembre de 2018

 

L’espanyolisme balear denuncia Arran per haver-los acusat d’atiar el feixisme

 

Dos militants d’ARRAN Palma han estat citats avui, 18 de setembre, als jutjats de Palma on han rebut la notificació de la denúncia que Jorge Campos i José Ramón Bauzá han presentat contra ells per penjar una pancarta. Un tercer militant, també està pendent de rebre la citació.

La pancarta per la qual han estat denunciats es penjà el passat mes de març de 2018, per iniciar la campanya d’Arran «Il.·luminen la foscor, ofeguem el feixisme», i en aquesta, s’assenyalaren uns dels culpables de l’augment del feixisme a Mallorca. Aquests són Jorge Campos, president del Círculo Balear i actualment també d’ACTUA-VOX; José Ramón Bauzá, expresident del Partit Popular a Balears i Xavier Pericay, president de Ciudadanos. Com ja s’anuncià a l’inici de campanya, les manifestacions i agressions feixistes han crescut als carrers i es produeixen amb la impunitat que els dóna el discurs espanyolista de l’ultradreta.

 

 

Els moviments socials ens alcem contra les polítiques capitalistes i l’estat respon. Seguim qüestionant l’estat i per això els grupuscles actuen al carrer amb violència, com fou el cas de les agressions que patiren persones de l’Assemblea Soberanista de Mallorca durant manifestacions espanyolistes convocades per Actua Baleares a principis d’any. Aquests fets demostren la clara impunitat que tenen i la connivència que existeix entre ells, la policia i l’estat.

No és la primera vegada que militants de l’Esquerra Independentista són denunciats per grupuscles d’ultradreta, que dediquen la seva tasca política a criminalitzar els moviments socials. Els 9 de Palma fou el cas de 9 joves militants de Maulets, qui foren denunciats el 2011 pel mateix Jorge Campos.

Així com, no és un fet aïllat d’aquests mesos, l’intent de silenciar la nostra lluita per part del feixisme, ja que l’assemblea de joves ha patit el passat mes d’agost l’intent de retirada de les seves pancartes feministes i contra el turisme, per part de la policia local durant la celebració de l’aniversari del Casal Popular Voltor Negre, qui va ser avisada per membres de l’ultra dreta mallorquina.

La justícia espanyola i la policia també de la mà del feixisme, intenten apagar qualsevol gest de lluita que es forma a l’illa. Els gonelles i catalanofòbics dediquen el seu temps a denunciar qualsevol expressió de lluita per la defensa de la terra, els drets socials, i el feminisme. Aquesta mateixa setmana, Valtonyc, qui segueix exiliat per la condemna per diferents delictes (entre altres per una denúncia també de Jorge Campos), ha estat absolt a Bèlgica questa setmana. Un fet més, que demostra com l’estat espanyol i la seva suposada justícia, promouen el feixisme intentant empresonar la llibertat d’expressió que en altres països no es considera delicte.

Tanmateix, cap denúncia ens farà callar. El jovent mallorquí seguim dempeus i ni les pintades davant el nostre casal, ni l’intent de retirada de les nostres pancartes per part de la policia local, ni les denúncies dels grupuscles feixistes ens faran callar.

A Mallorca la lluita contra el feixisme creix i per això ells es veuen vulnerables.

Cal seguir mobilitzats, els carrers seran sempre nostres!

Il·luminem la foscor, ofeguem el feixisme!

 

Palma, Mallorca, Països Catalans, a 18 de setembre del 2018

 

 

Disset activistes rifenys internats al CIE de Barcelona

La tradició dels oprimits ens ensenya que  l’estat d’excepció és en realitat la regla. Walter Benjamin

 

La setmana passada 17 joves rifenys van arribar a les costes d’Almeria, havent-se jugat prèviament la vida per travessar el Mare Mortum fins arribar a l’Europa fortalesa, fugint de la repressió del Regne del Marroc. A les costes andaluses escapant de la gendarmeria marroquí van topar amb la Policia Nacional, els qui els van traslladat detinguts fins a Barcelona, on resten internats des de fa més d’una setmana, a l’espera que es resolgui sobre la seva deportació.

 

De què fugien? A començaments d’estiu, al Regne de Marroc, es van oficialitzar una sèrie de condemnes polítiques per a 53 persones relacionades amb el Moviment Popular Rifeny, que ja duien més d’un any en presó preventiva. Van dictar-se sentències d’entre dos i tres anys per periodistes que s’havien dedicat a cobrir les mobilitzacions i d’altres sentències d’entre deu i vint anys per als militants polititzats.

 

Des que a l’octubre de 2016 en el sí d’un control policial fou assassinat brutalment el jove Mouhsin Fikri, es va escampar una protesta que va recórrer les diferents viles i ciutats del Rif. Les seves demandes formals: un hospital, una universitat i una alternativa laboral a l’atur crònic o la precarietat extrema. L’acció durant gairebé tres anys de sortir al carrer a exigir aquestes peticions no s’ha aturat malgrat la ocupació policial, militar i paramilitar, que diverses organitzacions i observatoris de drets humans de tot el món han descrit com a situació “pre-bèl.lica.”

 

Les detencions que es practiquen a manifestants i militants rifenys són diverses, el resultat posterior, només un: l’interrogatori amb pallisses, amenaces de mort a familiars i, sobretot en el cas de les dones, vexacions, agressions sexuals i violacions.

 

Quan gairebé fa tres anys que aquestes pràctiques han esdevingut la normalitat, els casos de manifestants que, coneixent que se’ls ha anat a buscar a casa, han optat per entrar a Europa, han augmentat entre gent de totes les edats, especialment joves i menors.

 

Quin és el delicte d’aquests disset joves? Participar de les protestes, lluitar per una vida digna que valgui la pena viure, tant per ells, com per les seves famílies. Alguns d’ells han hagut de viure com un dels seus familiars moria en mans de la policia durant les protestes a causa dels gasos lacrimògens, altres han passat diversos dies detinguts, altres viuen amb la por contínua de saber que sempre hi ha un agent de policia a la porta de casa seva.

 

Des d’Alerta Solidària, la Comissió de Barcelona en suport al Moviment Popular del Rif i Itaca exigim el seu alliberament immediat i sense condicions. Alhora, fem una crida al diàleg entre el Govern de la Generalitat de Catalunya, que manté una intensa relació econòmica amb el Regne de Marroc, i els comitès catalans de suport al poble rifeny, així com exigim que es tanquin de forma definitiva els Centres d’Internament d’Estrangers. Demanem també a l’Estat espanyol que es reconegui l’estatus de refugiats polítics als companys rifenys fugits del Marroc.

 

A Barcelona, República Catalana, Països Catalans, a 14 de setembre de 2018.

 

 

 

 

 

L’extradició de Valtonyc un poc més lluny

Avui, després de la vista als jutjats de la ciutat de Gante, el jutge belga manté a Valtonyc en llibertat i conclou que l’extradició no es decidirà fins el pròxim 17 de setembre.

Després de l’audiència d’aquest matí davant els tribunals belgues, podem dir que tenim bones notícies i bones sensacions. La justícia espanyola queda una vegada més en evidència i es demostra que la condemna de Valtonyc vulnera clarament el dret a la llibertat d’expressió.

Per una banda, tant en Josep com la seva defensa jurídica s’han pogut expressar en total llibertat, i per altra banda, el jutge continua sense apreciar el delicte d’enaltiment del terrorisme.

Les declaracions que ha fet en Josep i els seus advocats transmeten esperança i il·lusió per haver-se posat en mans d’una justícia objectiva i imparcial. Afirmen, que el pitjor dels escenaris seria que s’acceptés l’extradició, encara que només per el delicte d’amenaces.

Davant d’aquest escenari, cada vegada resulta menys probable l’entrada a presó en el cas de que en Josep sigui extradit a l’estat espanyol.

Tot i així, no ens hem de confiar; l’estat espanyol utilitzarà tots els mecanismes que estiguin al seu abast per poder empresonar a Valtonyc, ja que la seva llibertat suposaria una derrota absoluta i una des-legitimació total del seu règim.

És per això que cal marcar un precedent i continuar lluitant per l’absolució i l’alliberament de totes aquelles persones perseguides i empresonades per les seves idees polítiques i per exercir el seu dret a la llibertat d’expressió.

 

Per tots els presos i preses polítics, exiliats i exiliades, seguim endavant!

 

 

 

 

La Fiscalia pretén humiliar a les víctimes de l’1 d’octubre i atemorir-les

El Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, que investiga les agressions policials a la ciutat el passat d’1 d’octubre, ha acordat citar en qualitat d’investigats tres agents de la Policia espanyola per la seva actuació al col·legi electoral del l’IES Pau Claris. Entre ells, s’ha acordat prendre declaració a de l’agent 70.231 tal i com havia demanat l’advocat d’Alerta Solidària, i que també es troba investigat per les agressions que va cometre a l’Escola Mediterrània. En la seva interlocutòria, el jutjat destaca la desproporció de les actuacions policials i, en particular, com l’agent investigat va empènyer a Marta T. per les escales. Així mateix, destaca que l’agressió es va produir quan els agents ja havien accedit a la zona de les urnes i que hi havia més gent que no va ésser desallotjada, posant de relleu que l’actuació policial no tenia cap mena de justificació.

D’altra banda, el Jutjat ha desestimat la petició del Ministeri Fiscal que pretenia que se cités com a investigada a Marta T. per haver-se resistit a l’actuació policial, ja que l’únic que va fer va ser agafar-se a una altra persona per intentar no ser llançada per les escales. Des d’Alerta Solidària considerem que és extremadament greu l’actuació de la fiscalia que des d’un inici ha intentat boicotejar la investigació judicial de la violència policial exercida contra la població que participava en el Referèndum d’Autodeterminació del passat octubre. Amb la seva petició d’imputar a Marta T., la Fiscalia pretén humiliar a les víctimes de la violència policial de l’1 d’octubre i atemorir a totes aquelles persones que segueixen lluitant contra la impunitat.

 

Barcelona, República Catalana, Països Catalans, a 3 de setembre de 2018

Una nova sentència reconeix l’abús policial però n’absol els policies causants per manca d’identificació

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona ha fet arribar a les parts la sentència relativa a les agressions patides per manifestants pro-Can Vies, la nit del 28 de maig de 2014.
En una llarga exposició la magistrada encarregada de la seva redacció, Mª José Magaldi Paternostro, s’esforça en desmuntar, poc a poc, la credibilitat de l’acusació, i els testimonis aportats (alguns veïns que veieren tot des dels seus balcons). Cerca reduir al mínim les lesions que, malgrat tot, constaten els diferents informes mèdics, que afirmen ser compatibles amb cops de porra. La magistrada ha d’acabar per admetre, dels relats aportats per les dues parts i dels fets contrastats per una sentència prèvia que conté la condemna contra els manifestants lesionats per llançament d’objectes, que les ferides només es van poder produir en el just interval en que els mossos es llancen contra aquells qui els llencen objectes i el moment en què ja són immobilitzats contra una paret i envoltat de furgons i agents policials.
Considerat provat que els manifestants llençaven objectes i que immediatament són detinguts, segons el propi relat policial, les fractures al nivell del parietal dret i a la piràmide nasal, és a dir, dues lesions contundents al cap, només poden respondre a l’impacte de les porres. Cops que són expressament prohibits pel reglament policial “en cap cas s’utilitzarà de dalt a baix ni sobre zones vitals del cos humà com el cap”..

El grup com a factor d’impunitat
La sentència conclou la lliure absolució dels agents acusats tot i reconèixer la responsabilitat subsidiària de la Generalitat que haurà d’assumir les indemnitzacions corresponents per un acte il·lícit i culpable d’agents del seu cos policial. Però que, i una vegada més, troben en la complicitat de l’actuació corporativa, la impunitat absoluta. Agents culpables de fet però indemnes a l’acció de la justícia, innocents de dret. Lliures d’investigacions internes i de cap mena de retret administratiu. Un problema que es reitera en el temps i que obté per part de les autoritats polítiques avals i blindatges. La lluita de les entitats promotores de drets humans per la identificació efectiva dels agents ha estat històricament bandejada, tot transmetent alhora la consigna de la carta blanca a l’abús policial.

Els fruits del judici
La sentència, que sembla resignar-se a contra cor, a haver de reconèixer les lesions, no és evidentment el millor del procés judicial que tot just ara es clou. La implicació dels mateixos ferits, el seu entorn familiar i d’amistats, amb nombrosos actes de suport als respectius pobles i també a Can Vies, a Sants, palesen la voluntat de seguir treballant en la implicació política i social malgrat la repressió soferta i l’amenaça que aquesta es repeteixi. La determinació per seguir defensant allò just contra la imposició del més fort. La defensa d’uns barris vius i participatius. En front del desert del ciment al servei del turisme i l’especulació.

Comunicat públic davant la sanció rebuda per un company d’Estrela Roja de Benimaclet i la COS

El passat 26 de març, durant la concentració convocada per la plataforma valenciana Solidaritat amb Catalunya, i a la qual hi participaven, entre altres, Estrela Roja de Benimaclet i companyes i companys de la COS, la policia nacional va identificar de forma injustificada diversos companys nostres. Identificació durant la qual els membres del cos policial es varen negar a identificar-se en el seu torn. Dies després, es va rebre una multa de 601 €.

 

Davant aquesta situació de repressió i persecució cap a militants independentistes, des d’Estrela Roja de Benimaclet i la Coordinadora Obrera Sindical – COS, amb la col·laboració i el suport d’Alerta Solidària, volem manifestar públicament:

 

  1. El nostre rebuig a aquesta sanció, i a qualsevol altra que puga rebre qualsevol activista social, sindical i/o polític per la seua activitat i militància, emparada pel nou codi penal de l’estat espanyol i l’anomenada Llei Mordassa.
  2. El nostre suport i solidaritat incondicionals amb el company sancionat.
  3. El nostre compromís en continuar lluitant per la derogació d’aquesta legislació absolutament injusta i antiobrera, que només busca perseguir i callar tota forma de protesta social i política contra aquest règim totalitari.
  4. La nostra solidaritat i suport cap a totes les persones preses per lluitar i defensar els drets personals, socials, nacionals i internacionals de totes les persones treballadores.

 

Per últim, comuniquem que ens els propers dies farem públiques les convocatòries i accions solidàries que posarem en pràctica per defensar el nostre company.

 

No ens faran callar! Prou de repressió!

Llibertat presos i preses polítiques!

 

16/05/2018

València, l’Horta, País Valencià, Països Catalans.

 

Alerta Solidària

Coordinadora Obrera Sindical – COS (membre de la Federació Sindical Mundial)

Estrela Roja de Benimaclet

A judici els 5 mossos per la pallissa del portal de la plaça de Sants

Tindrà lloc a l’Audiència Provincial de Barcelona, els propers 11, 12 i 18 d’abril. Amb acusacions per delictes contra la integritat física i moral, amb peticions d’entre quatre i sis anys de presó i inhabilitacions per vida per exercir en cossos de seguretat de l’Estat.

Són les conclusions a les que arriba la representació lletrada de tres persones, ferides de diversa consideració, que el 27 de maig de 2014, i arraconats en l’interior d’un portal de la plaça de Sants de Barcelona per un dispositiu d’agents dels Mossos d’Esquadra, van ser apallissats malgrat ser asseguts al terra i voler, simplement, fugir d’aquell infern.

Com posa de relleu l’acusació, les informacions aportades en la causa judicial pretenen també pal·liar la greu inacció sancionadora interna que s’hauria d’haver iniciat dins del propi cos policial. Un cas més, com tants que afecten agents antiavalots, que queden emparats pel silenci còmplice de la direcció del cos però també dels seus responsables polítics.

Va ser una actuació ràpida, en grup, coordinada, d’efectuar el major mal possible en el menor temps. Però creient-se a l’esguard de les mirades que aquest cop han pogut aportar el testimoniatge d’uns fets que malauradament no són aïllats sinó pràctica habitual quan els mossos es creuen impunes a tota conseqüència. Les imatges i els testimonis són molt clars. Res pot justificar la gratuïtat amb la que les porres cauen sobre els caps d’unes persones que buscaven sense èxit, en l’interior del portal, la protecció contra uns policies que actuaven amb carta blanca per exercir la violència. Amb l’objectiu d’estendre el pànic per intentar aturar les mobilitzacions permanents en defensa de Can Vies, l’espai autogestionat pel veïnat de Sants que va despertar la solidaritat activa més ferma i digna.

Cap dels que van ser atonyinats allà dins van ser posteriorment requerits per ser identificats ni per ser processats. No n’hi havia cap motiu. No havien fet res més que passar pel lloc erroni en el moment que no tocava. Els va tocar el rebre. I van aprendre la lliçó. La mateixa que milers i milers de catalans i catalanes hem après d’ençà de l’1 d’octubre passat. La de la impunitat policial que apareix quan el sistema la necessita, així com la de l’obligació que ens afecta a tots i a totes per a combatre-la i continuar lluitant.

Els dies de judici serem al costat dels tres denunciants, en Joan, en Miquel i en Bernat. Amb ells i amb tots i totes les que van rebre aquells dies de combat i dignitat al barri de Sants.

Som barri! Som força! Som Can Vies!

Més informació:

Nota processament (d’Alerta Solidària i Comissió Antirepressiva de Sants)

V  ídeo dels fets (de la Directa), a partir del segon 00:57

El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya per haver perseguit la crema de fotos del Rei

Aquest matí hem rebut la comunicació oficial de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu Estrasburg.

La màxima instància judicial europea condemna el Regne d’Espanya per haver vulnerat el dret a la llibertat d’expressió de l’Enric i el Jaume, veïns de Girona i de Banyoles, respectivament. Dona la raó als independentistes i anul·la les sentències que l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional havien emès considerant-los culpables del delicte d’injúries a la Corona.

La sentència evidencia la manca de llibertats i cultura democràtiques a l’Estat Espanyol. Suposa el primer pronunciament contundent en aquest sentit d’ençà de l’inici de l’onada repressiva arran de la celebració del referèndum i la proclamació de la República. I ens esperona en continuar el combat, en tots els fronts, incloent el jurídic internacional.

La cort d’Estrasburg proclama el valor fonamental que per a tota democràcia té el dret a la llibertat d’expressió. Dret d’especial protecció quan s’empra com a fórmula de crítica política en al·lusió a un càrrec públic. I per tant, Europa dona la raó als qui entenem vàlida la crema de fotografies com un mitjà més d’expressió del rebuig profund que sentim per al monarca Borbó i la institució que representa. L’ús del foc queda emmarcat com a acte de reivindicació política, reconeixent el tribunal que és un mitjà vàlid per captar l’atenció dels mitjans d’aquells qui no hi poden accedir amb facilitat.
Estrasburg retreu que la resposta de l’Estat no va ser ni proporcional cap a la legitimitat de la protecció dels drets de la persona criticada, el rei dels espanyols, ni tampoc era necessària en el context d’una societat democràtica.

Hem insistit durant molts anys, d’ençà d’aquell 13 de setembre de 2007 en que tot va començar. Ho hem fet perquè sabíem que teníem raó i perquè volíem demostrar la repressió política que patim en aquesta presó de pobles denominada Espanya.

Volem dedicar aquesta contundent victòria a totes les persones que pateixen la repressió política, a les que són a l’exili o a la presó, així com molt especialment als companys Josep Valtonyc, Pablo Hasél i Àlex Elgio. La lluita contra la infàmia monàrquica és la lluita per la llibertat d’expressió i la llibertat de tot un poble.

Volem també agrair la determinació i constància dels dos represaliats d’aquella acció de protesta que comportà una onada de pires monàrquiques arreu dels Països Catalans i fins i tot arreu de l’Estat Espanyol.

Ja llavors teníem motius per cremar la imatge de la família reial.

Ara els motius en són molts més i molt més coneguts i assumits per molta més gent. Així és que… senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!

Girona, República Catalana
Països Catalans, 13 de març de 2018

Així no, Mossos, així no

 

Havent analitzat els fets de les darreres hores, l’equip jurídic d’Alerta Solidària, en relació a les detencions practicades per l’acció dels CDR al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, creiem oportú fer públiques les següents consideracions:

Abús de dret. Les detencions practicades van ser del tot innecessàries. Podent discutir la legitimitat de les identificacions a persones que han actuat per la defensa de drets fonamentals que competeixen al conjunt de la societat, aquestes haurien estat més que suficients per encausar les persones que, triades aleatòriament, hauran de respondre pels suposats il·lícits comesos en la protesta. En nombroses ocasions en el passat més recent, en accions similars, i emmarcades en els mateixos paràmetres de reivindicació política, hem comprovat com la identificació ha estat el tràmit únic i suficient per a dur a terme posteriors imputacions. La detenció innecessària, agreujada per l’estada a calabossos durant 24 hores fins al pas a disposició judicial, és del tot contrària a dret i per tant un abús policial.

Abús de fet. Emmanillats, a les fosques i tancats dins dels furgons policials. Durant aproximadament 90 minuts van haver de romandre en aquestes condicions humiliants i vexatòries els 12 primers detinguts, un dels quals menor d’edat. Posteriorment van ser duts a la comissaria de les Corts. No calen gaires comentaris per entendre la nostra absoluta indignació així com comprendre que estudiem ja emprendre noves accions legals per depurar-ne les responsabilitats.

Per tot plegat, i en consideració al posicionament polític dels CDRs, afegim:

Que aquesta no és la línia encertada per encarar el cicle de mobilitzacions que s’estendran arreu del país i que, ens consta, tenen ben present els comandaments policials del cos policial autonòmic. Encarar la protesta pacífica i legítima, d’evident caràcter simbòlic, com ha estat l’acció a les portes del TSJC, amb l’abús policial com a norma representaria l’equivalent repressiu català a la resposta demofòbica espanyola. La que ha obtingut el nostre poble quan ha gosat emprar mecanismes merament democràtics i pacífics per a canalitzar les seves demandes socials i nacionals.

Sabem que és demanar massa que l’Estat Espanyol respecti les seves pròpies lleis. Però sí que exigim explicacions pel tracte dispensat als 14 detinguts i exigim per al futur immediat el respecte escrupolós als nostres drets civils més elementals.

Malgrat tot, els Comitès de Defensa de la República mostrem la nostra determinació a no aturar la tasca dinamitzadora. No pot ser d’una altra manera. Doncs possibles detencions, sancions, o imputacions de qualsevol mena no podran aturar la resposta solidària del nostre poble organitzat. No ens aturaran doncs responem amb dignitat a les formes molt més dures de repressió que ha comportat ja presó, exili, i el segrest de les institucions de la legítima, però no vençuda, República Catalana.

Alhora, expressem el nostre agraïment a totes les persones que aquests dies ens han mostrat el seu suport, especialment a les qui han estat treballant perquè tot anés de la millor maner possible.

 

A Barcelona, República Catalana

Països Catalans, 25 de febrer de 2018